Entrevista a Lluís Roura

L’artista Lluís Roura va néixer a Sant Miquel de Campmajor però ja de ben petit es traslladà a l’Empordà. Allà la bellesa dels seus paisatges el captivaren per començar a pintar, i a dia d’avui li segueixen servint d’inspiració. L’aprenentatge i domini de la pintura li vingueren en bona part a partir d’una gran dosi d’autoaprenentatge així com les classes que rebé dels pintors Fèlix Revello de Toro i Frederic Marés a la Llotja de Barcelona. L’any 1970 realitzà la seva primera exposició individual i des de llavors no ha parat de realitzar-ne aquí i a l’estranger.

Lluís Roura pintant un quadre de Jerusalem al seu estudi de l'Escala

Lluís Roura pintant al seu estudi amb les ruines d'Empúries i el Canigó de fons (Foto: Jordi Esteve)

1.- Què t’inspira dels paisatges?

Del paisatge sobretot m’inspira la llum, el misteri que produeix la llum quan embolcalla el paisatge. També m’inspiren en gran manera, la seva orografia i el seu color.

2.- Perquè no els costums rurals o les persones?

És un tema que havia fet el principi, en l’època que jo treballava al camp i sovint representava les escenes del treball de pagès amb els homes i bestiar cultivant la terra…

En la meva evolució van desaparèixer les escenes rurals i vaig quedar-me sols en l’essència del paisatge, però d’alguna manera l’home és present en la meva obra, ja que gairebé sempre pinto paisatges cultivats. És allò que deia Josep Pla: “El paisatge el construeix l’home, no la naturalesa”.

3.- Com esculls els llocs que pintes? Els coneixes prèviament o surts a buscar-los de nou en nou?

Els llocs els busco segons veig la llum i el celatge del dia, depèn de l’època de l’any. A l’estiu mai aniré a pintar vinyes verdes, encara que la paraula resulti poètica, no m’agraden de color verd. En canvi m’agraden els blats quan són verds, i per això els pinto.

4.- Consideres que representes la natura o un paisatge agrícola idealitzat? 

Crec representar la natura amb tota la seva puresa. La pinto tal i com la veig, procurant a vegades fugir de llocs farragosos ja que no sóc un pintor denúncia. En el paisatge busco la bellesa i la creativitat per tal de donar a l’espectador plaer i espiritualitat.

5.- Quin és el teu indret preferit de les comarques gironines?

Sens dubte l’Empordà, encara que a qualsevol de les nostres comarques trobo motius de sobres per pintar.

Lluís Roura pintant un paisatge

Lluís Roura pintant un paisatge (Foto: Lluís Llauradó)

6.- Què t’han aportat a la teva trajectòria artística els paisatges de Jerusalem?

Realment molt, he fet allà dotze viatges i per tant sóc molt coneixedor d’aquell paisatge. Pintar Jerusalem, és pintar la Ciutat del Món. Per la meva formació cultural-religiosa, és per a mi com pintar una ciutat o un poble de casa nostre. El nom d’aquesta ciutat el porto dintre meu des de petit, i aquest sentiment fa que jo allà no estranyi res. És més, m’agradaria passar-me uns mesos de l’any allà… i està en el meu pensament fer-ho.

7.- Què en pensen arreu del món, on has fet exposicions, de les nostres terres? 

Arreu els encanta, per exemple, a Miami i a Caracas; llocs de terres calentes i d’aires tropicals, els fascina la meva gama acolorística, ja que va lligada amb el seu clima. Un altre lloc ben diferent és Sant Petersburg (Rússia) on estan acostumats a les tonalitats fredes dels pintors d’allà, el paisatge mediterrani ple de color, el nostre cromatisme amb els blaus de cels i mars; els al·lucinava.

8.- Creus que ha dificultat la teva projecció internacional el fet que pintis paisatges principalment catalans?

No, això no dificulta, tal vagada perquè molts dels meus paisatges podrien ésser pintats a la Toscana, la Provança o Castella… I és que el fet de no representar temes urbans concrets, i pintar els grans espais oberts m’allibera d’un cert localisme.

9.- On o què t’agradaria pintar?

Gairebé he pintat allà on m’ha plagut. He pintat a més de a tot Catalunya i Espanya; a França, Itàlia, Andorra, Grècia, Jordània, Israel, Palestina, Egipte, Veneçuela, Arizona, La Polinèsia… Un desig seria pintar una sèrie d’obres de la costa, del mar Mediterrani. Aquest és el nostre bressol cultural i religiós, un llegat que encara avui ens il·lumina com en els temps antics il·luminava el Mediterrani, el vell far d’Alexandria.

10.- Com t’agradaria que la teva obra artística fos recordada o reconeguda amb el temps?

M’agradaria que es recordés com una obra honesta i sincera. També que transmeti mínimament el sentiment viscut en aquell instant passional, en el qual el pintor intenta parar la vida de tot allò que té al davant per tal d’inundar de plaer, goig i pau els  ulls sensibles de la posteritat, fent així reviure eternament l’emotivitat d’aquell instant de creació.

Quant a Xavier Bofill

A aquest gironí que es dedica a la recerca, quan arriba el cap de setmana ho deixa tot, bata de laboratori i provetes, per anar a córrer, pujar cims del Pririneu o viatjar per les seves contrades. Així que amb el bloc de notes a la mà, em proposo fer-vos cinc cèntims de tot allò que crec que us pot interessar.
Aquesta entrada s'ha publicat dins de Art, Entrevistes i etiquetada amb , , , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari