La Vall de Núria

La Vall de Núria, amb el seu característic santuari, és un dels indrets del Pirineu gironí amb més atractiu ja sigui pel seu fantàstic entorn natural, les facilitats que ofereix per gaudir de l’esport a l’aire lliure a l’estiu i a l’hivern o per la seva importància en determinats moments de la historia.

Santuari de Núria

Campanar del Santuari de Núria

Un altre dels aspectes que també fan especial aquest lloc és el tren “cremallera” que permet accedir-hi de la forma més còmoda. Aquest tren que avui dia encara segueix fascinant als visitants, en el seu temps va ser tot un enginy vist a pocs llocs més d’Europa. Realment val la pena de veure’l desafiar el pendent de la muntanya. Però si el que realment volem és sentir la muntanya, una de les rutes més boniques per accedir-hi és la coneguda com “El Camí Vell”.

Aquest camí que surt des del poble de Queralbs té el seu origen a l’època medieval en què peregrins, ramaders i traginers el freqüentaven per arribar fins al santuari. Més tard hi arribà l’activitat minera i l’explotació de l’energia de l’aigua, i finalment els excursionistes i esquiadors per gaudir de  l’entorn.

Imatges del camí a Núria

Tren cremallera i excursionistes en una de les balmes

El camí comença a l’estació de Queralbs (1.180 m.) on podrem arribar amb cotxe o amb el primer tram del tren que puja des de Ribes de Freser. A Queralbs podrem trobar la romànica església de Sant Jaume del segle X. Tan bon punt abandonem el poble trobarem en el camí paisatges de bosc caducifoli que amb l’alçada s’aniran transformant amb la presència del pi negre fins a arribar al prat alpí que trobem al voltant del santuari. Pel camí trobarem alguns punts singulars com són el pont del Cremal, i les Balmes de Sant Pau, Sant Rafael i Sant Pere. En aquests petits refugis excavats a la roca viva de la muntanya podrem refugiar-nos en cas de pluja tal i com feien els pastors anys enrere. Ja al final del camí trobarem la Creu d’en Riba (1.983 m.), des d’on podrem contemplar les vistes de la vall abans d’arribar-hi.

Ja baixant a la vall (1.960 m.) podrem visitar l’ermita de Sant Gil del segle XVII. La llegenda diu que el sant arribà a la vall provinent de la Provença per fer vida d’ermità. Aquest compartia el que cuinava amb els pastors de la zona, els quals cridava a taula amb l’ajuda d’una campana. Un bon dia Sant Gil hagués de fugir precipitadament de la vall tot deixant amagats els seus estris. No fou fins segles més tard que un bou indicà als pastors que on ara s’alça l’ermita era on el sant havia amagat les seves pertinences: la verge de fusta, l’olla i la campana que actualment es troben dins del santuari. Ficar el cap dins l’olla mentre es fa sonar la campana s’ha fet servir per demanar fertilitat al sant.

Vistes de la Vall de Núria

Vistes de la Vall de Núria

Quant a Xavier Bofill

A aquest gironí que es dedica a la recerca, quan arriba el cap de setmana ho deixa tot, bata de laboratori i provetes, per anar a córrer, pujar cims del Pririneu o viatjar per les seves contrades. Així que amb el bloc de notes a la mà, em proposo fer-vos cinc cèntims de tot allò que crec que us pot interessar.
Aquesta entrada s'ha publicat dins de Comarques, Natura, Pirineu i etiquetada amb , , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari