Basílica menor de Sant Feliu

Heroïnes de Santa Bàrbara recollint ferits en la guerra del francès, sertge de 18'9

Quadre de Ramón Martí i Alsina sobre les heroïnes de Santa Bàrbara

Des del passat juliol que sabem que a l’església de Sant Feliu o també coneguda com Sant Fèlix, li ha estat reconeguda la distinció papal de basílica menor a instàncies de l’actual bisbe Francesc Pardo. Aquest ha aconseguit aquesta distinció per a aquesta singular església del Barri Vell tot argumentant-ne davant la Prefactura de la Congregació per al Culte Diví i la Disciplina dels Sagraments, la història, el valor artístic i la funcionalitat pastoral. Aquesta distinció s’afegeix al reconeixement previ de l’any 1931 en que ja va ser declarat Bé Cultural d’Interès Nacional. Pròximament, possiblement per la diada de Sant Narcís, tindran lloc els actes de proclamació d’aquesta.

Aquest temple que en el seu dia fou seu del bisbat de de Girona, previ a la construcció de l’actual catedral, es data de l’any 817. D’aquesta època trobem resten encara les tombes dels bisbes que es poden veure al terra de la nau i en algunes de les parets. Tanmateix, l’actual aparença del temple prengué forma durant els segles XIV i XV.

A banda, dels sarcòfags paleocristians del segle IV que provindrien d’un cementiri pròxim; destaquen en el seu interior diverses joies artístiques. Al creuer nord, trobem el sepulcre primitiu de Sant Narcís que data del segle XIII així com també el d’estil gòtic de Joan de Tournai del 1328. Sobre d’aquests s’imposa un quadre del 1675 on es relata el mite de com les mosques sortides del sarcòfag del patró de la ciutat defensaren aquesta del setge de les tropes franceses. Aquesta mateixa defensa històrica de la ciutat amb l’estat francès es troba en l’homenatge dels sepulcres que es troben a la capella de Sant Narcís a les heroïnes de Santa Bàrbara i  el general Àlbarez de Castro, defensors de la ciutat durant el setge de 1809 en la Guerra del Francès.

A la capella del Santíssim hi trobem el Crist que durant la processó de setmana Santa, la Confraria de la Passió i Mort duu per la ciutat.

Més informació:
Parròquia de Sant Feliu 
El gran dia de Girona - Ramon Martí i Alsina

Quadre "El gran dia de Girona" recorda el setge del 1809

Quant a Xavier Bofill

A aquest gironí que es dedica a la recerca, quan arriba el cap de setmana ho deixa tot, bata de laboratori i provetes, per anar a córrer, pujar cims del Pririneu o viatjar per les seves contrades. Així que amb el bloc de notes a la mà, em proposo fer-vos cinc cèntims de tot allò que crec que us pot interessar.
Aquesta entrada s'ha publicat dins de Art, Història i etiquetada amb , , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari