La Transició a Girona per Joaquim Nadal

Joaquim Nadal i Farreras és catedràtic d’història contemporània de la Universitat de Girona i fou el primer alcalde de la democràcia a Girona després de la transició del 1979 i fins l’any 2002.

Presa de Possessió de Joaquim Nadal. Joan Comalat. Servei de Gestió Documental, Arxius i Publicacions de Girona

Joaquim Nadal prenent possessió de l'alcaldia. Fotografia: Joan Comalat

1. Com era la societat gironina abans de l’arribada de la democràcia?

Girona era una ciutat petita i tancada. Conservadora, burocràtica i clerical. L’ambient era el d’una capital de província, amb estaments i premsa oficials molt articulats i un predomini del nacionalcatolicisme. De fet, es pot dir que durant una colla d’anys, tots els aires de renovació i de reforma que havien arribat a la ciutat de la mà del noucentisme i de la República havien quedat liquidats i se’n parlava poc.

2. Com havia canviat aquesta ciutat durant el franquisme?

Vista de la Ciutat de Girona des del pla. Servei de Gestió Documental, Arxius i Publicacions

Vista de Girona de 1940

La ciutat va mantenir la seva adscripció a la República fins els darrers dies de gener de 1939, i va viure dramàticament els efectes de la retirada i l’exili. Els testimonis dels darrers dies de la Guerra a la ciutat parlen d’un cert clima de caos i destrucció abans de la retirada cap a la frontera. La devastació va presidir aquest moment.

Després vingueren els dies de la repressió, dels judicis sumaríssims, entesos com a simples simulacres, i dels afusellaments de persones que s’havien significat, poc o molt, en defensa de les llibertats i els valors republicans. La mort de Carles Rahola va esdevenir un símbol de la ignomínia, però la llista dels morts a Girona s’eleva a més de 500. Cal dir, doncs, que el procés de represa és lent, feixuc, de recuperació de nivells de renda i d’activitat anteriors a la Guerra Civil. Només molt lentament es produeix una represa al ritme dels processos de canvi que experimenta l’Estat espanyol.

3. Quins ens socials tenien un pes important en aquell moment entre els gironins?

A Girona caldria distingir entre la resistència obrera i la resistència cultural. La primera s’articula, sobretot, a través del moviment obrer i significativament a través de les organitzacions obreres vinculades al món de l’església i també de les organitzacions sindicals, senyaladament en l’àmbit de Comissions Obreres. La resistència cultural es manifesta en tota mena d’activitats que ara ja ens són molt conegudes: el GEiEG, el Cercle Artístic, Òmnium Cultural, la Llibreria les Voltes, Presència, l’Assemblea democràtica d’artistes…

Caldria afegir-hi els moviments veïnals, sovint amb presència també de dirigents sindicals i estudiantils, l’inici incipient dels partits polítics, l’Assemblea de Catalunya i tots els processos posteriors. També caldria assenyalar el paper revulsiu que va significar una part de l’Església a l’empara del Concili Vaticà II i, concretament, el seminari i l’escoltisme com a vehicles de dinamització del catalanisme.

4. Quina era l’herència que trobà dels alcaldes anteriors?

Una ciutat a mig fer. Dues ciutats en una. Els barris i el centre. Un eixample mal urbanitzat, carrers de cases sense carrer, un pressupost esquifit, un transport inexistent, factures per pagar i alguns avenços en algun camp. Cap atenció a la cultura i un creixement desorbitat i desarticulat a l’ombra d’un urbanisme especulatiu.

5. Què calia canviar de l’Ajuntament com a institució en aquell moment?

Campanya electoral a la Ciutat de Girona. Fotografia: Sebastià Martí. Servei de Gestió Documental, Arxius i Publicacions de Girona

Campanya electoral de 1979. Fotografia: Sebastià Martí

L’estructura de l’Ajuntament era massa elemental i no era democràtica. Calia introduir els mecanismes de representació i participació, i calia començar a dotar els barris i la ciutat dels equipaments i dels serveis que la ciutadania esperava i reclamava amb dificultats.

Canviar, va canviar tot en l’ordre de la definició d’una política i d’un sistema de prioritats, la definició d’un model de ciutat i l’establiment d’objectius programàtics que havien de servir per recuperar el temps perdut i refer els fils de la memòria.

6. Com estava la relació Església-Estat a nivell de la ciutat?

Assistents a l'Assamblea de Joves d'Acció Catòlica 1940. Servei de Gestió Documental, Arxius i Publicacions

Joves d'Acció Catòlica amb el bisbe Cartanyà al 1940

Amb l’arribada de la transició ja havia arribat el bisbe Jaume Camprodon, després d’una etapa intermèdia amb el bisbe Narcís Jubany, que va permetre superar els aspectes més negatius i conservadors del llarg període episcopal del bisbe Cartanyà.

El bisbe Jaume va anar a viure a un pis de la Gran Via i va començar a donar senyals clares de voler complir, estrictament i de forma rigorosa, el principi de separació de l’Església i l’Estat. Ens vam entendre molt bé i de la mateixa manera que l’Ajuntament va abandonar tota la parafernàlia simbòlica del poder, va abandonar també els presumptes privilegis històrics en relació amb l’Església. Vam acordar, com a únic pont simbòlic, la presència de l’Ajuntament a la missa de Sant Narcís.

7. Com va viure el 23-F? I com es va viure a Girona?

Era a la Facultat, vaig baixar a l’Ajuntament, vam establir una mena de comitè de crisi, vam mantenir contacte amb altres ajuntaments i autoritats i amb la societat civil, vam veure amb preocupació alguns moviments a les casernes i vam viure, amb esperança, la compareixença del Rei a la televisió donant el cop per acabat.

8. Quin és el principal element que ha canviat tots aquests anys de democràcia?

Ple de Constitució de l'Ajuntament de Girona. Fotografia: Narcís Sans. Servei de Gestió Documental, Arxius i Publicacions de Girona

Lliurament de la bara d'alcalde. Fotografia: Narcís Sans

El principi de les llibertats individuals i col·lectives, el seu respecte i la seva preservació.

Pensem que des de juny de 1977 fins a abril de 1979 hi havia democràcia legislativa, eleccions generals de juny del 1977 i març de 1979, hi havia Constitució i, en canvi, encara no hi havia ajuntaments elegits democràticament.

9. Quins creu que han estat els principals canvies que s’han esdevingut a la ciutat? Quin és el seu futur?

La ciutat ha crescut, s’ha equipat, ha millorat la qualitat de vida i els serveis dels ciutadans. Les zones verdes, els equipaments socials, culturals i esportius, la qualitat de vida, les prestacions, el transport han fet un canvi radical. Avui no seria fàcil de reconèixer la Girona de 1979, tallada encara pels terrenys tancats de Renfe i de FEVE, tot al llarg de la carretera de Barcelona des de l’antiga carretera de Santa Coloma fins a la mateixa plaça del Carril.

Girona ha esdevingut una ciutat capdavantera en tots els camps i ha excel·lit en la cultura i l’educació fins a assolir uns graus de reconeixement extern i intern molt amplis. La xarxa de museus (Història de la ciutat, cinema, art), d’arxius (municipal, provincial, diocesà), d’arxius d’imatges (municipal i provincial), de biblioteques municipals, de centres cívics, de pavellons esportius, d’equipaments de ciutat (Teatre Municipal, Fira, Auditori, Fontajau)  i els parcs (Central, ara per refer després de les obres de l’AVE,  Migdia, Vista Alegre, Ribes del Ter), els nous ponts (Lorenzana, Fontajau, Areny…) expressen amb rotunditat la dimensió del canvi.

10. Ha llegit “Els xiprers creuen en Déu” de Josep Maria Gironella? Creu que aquest llibre i els que el seguires reflecteixen com era la Girona d’aquella època?

Sí.  Quan es va publicar aquest i després tota la trilogia va causar un gran impacte i va posar la ciutat en el mapa. Però era un llibre massa “progre” per satisfer els conservadors i massa conservador per satisfer els més progressistes. A la ciutat va causar indignació, indiferència o entusiasme a parts iguals. Però sens dubte és un referent històric.

Quant a Xavier Bofill

A aquest gironí que es dedica a la recerca, quan arriba el cap de setmana ho deixa tot, bata de laboratori i provetes, per anar a córrer, pujar cims del Pririneu o viatjar per les seves contrades. Així que amb el bloc de notes a la mà, em proposo fer-vos cinc cèntims de tot allò que crec que us pot interessar.
Aquesta entrada s'ha publicat dins de Entrevistes, Història, Municipal, Societat i etiquetada amb , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari