Candidats al Congrés 20-N: Teresa Jordà (ERC-RI.cat)

Teresa Jordà i Roura candidata d'Esquerra Republicanca de Catalunya i Reagrupament

Teresa Jordà i Roura candidata al Congrés per ERC-RI.cat

La Teresa Jordà és la cap de llista al Congrés per Esquerra Republicana de Catalunya i Reagrupament a la demarcació de Girona. És llicenciada en Història Moderna i Contemporània per la Universitat Autònoma de Barcelona. Des del 2003 i fins al 2011 ha estat alcaldessa de Ripoll, coneixedora de la realitat municipal ens explica les seves propostes de campanya des de la candidatura .

Quines són les principals propostes del vostre partit per les comarques gironines?

A les comarques gironines com a tot arreu és imprescindible la independència fiscal. Cap país pot suportar un espoli de 22.000 milions anuals. Això al marge, les comarques gironines tenen problemes propis. La gestió d’AENA del nostre aeroport n’és un. Les comarques gironines tenen en el turisme un sector molt important. És vital que la Generalitat pugui gestionar el nostre aeroport. La N-II seria una altra infraestructura clau igual com la línia de tren. Calen inversions. La situació actual clama al cel.

Quins temes creus que són prioritaris en aquest moment tant en sentit estatal com a nivell local?

La principal preocupació de la ciutadania i també de la meva és l’atur i la situació econòmica. L’atur no és només una preocupació sinó que, a més a més, és un factor d’exclusió social. Per tant, cal revifar l’economia i per això, calen bones infraestructures que facilitin el funcionament de l’economia i, també, ens cal que els bancs donin crèdits als petits empresaris i a la ciutadania. La manca de crèdits ha ofegat a moltes empreses. Les infraestructures serien un tema estatal i els crèdits també. Són dos exemples clars que evidencien que les conseqüències de la política de Madrid són locals. Lligat amb tot això, per nosaltres és clau l’espoli fiscal. Amb els 22.0000 milions anuals que donem a Madrid i no tornen podríem viure molt millor com a país.

Creus que la crisi se soluciona amb grans propostes a nivell estatal o cal tractar-la segons les necessitats i oportunitats de cada territori?

Encara hi ha molts aspectes que depenen de Madrid. Una altra cosa és que aquests aspectes ens els hauríem de gestionar nosaltres mateixos o s’haurien de gestionar amb altres sensibilitats més properes al territori i menys radials. Nosaltres som partidaris de fer la gestió com més propera al territori millor. Així ho hem demostrat quan hem governat a la Generalitat, traspassant competències als municipis i així ho reclamem a Madrid. Volem que la realitat catalana es gestioni des de Catalunya.

Creus que el pacte fiscal ajudaria a incentivar l’economia a Catalunya i a alleugerir les tensions amb l’estat central?

No m’agrada parlar de pacte fiscal perquè trobo que és un terme ambigu que no sé ben bé què vol dir.  El que sens dubte ajudaria seria el Concert Econòmic. I és que cap país no podria aguantar la sagnia que ha sofert Catalunya. Que hàgim mantingut els nivells de competitivitat demostra que els catalans no només som treballadors sinó que hem estat una espècie de super homes i super dones. No s’explica de cap altra manera. Això no es pot aguantar eternament. Aquest model està caducat i esgotat. Els catalans ja no podem més i en un moment de crisi com l’actual és quan aquesta caducitat queda més en evidència.

L’atur és un problema cada dia més gran però quins canvis consideres més necessaris per a reformar la llei laboral? 

Hem denunciat insistentment la inutilitat de la reforma laboral. El temps ens ha donat la raó. Malgrat el temps transcorregut, l’ocupació segueix essent menys estable que amb l’entrada en vigor de la reforma i els joves continuen essent els grans damnificats de la reforma.  Davant de tot això nosaltres apostem per reformes estructurals. Si mirem cap a països capdavanters qui té els millors índex de productivitat no són els països abocats a la precarització del seu mercat laboral. La crisi ha generat bosses d’aturats que cal reconduir cap a altres sectors. Ens cal un model coherent amb el teixit productiu, amb les necessitats de les empreses i les persones.

Hi ha molts municipis que han rebut diners de l’Estat i que ara amb la crisi no els poden tornar. Què passarà amb aquests?

És ridícul que se’ns demani que es tornin  als diners. I més si tenim  en compte el que assumeixen els ajuntaments, molt més del que els pertoca. Si el Govern espanyol va fer malament les previsions no pot demanar a l’administració més feble, els ajuntaments, que li retorni els diners. No és de justicia, senzillament.

La demarcació de Girona només té 27 km d’autovies, essent la que en té menys de tot l’estat. Té sentit que un territori d’enllaç per carretera amb Europa tingui tant poques carreteres estatals?

La situació de les infraestructures de les comarques de Girona és dramàtica. Tenim una autopista que ens uneix amb l’Estat francès, que va plena de camions i que només té 2 carrils. Les obres del tercer, com aquell qui diu, han començat fa quatre dies. De la N-II no cal ni parlar-ne. Tot plegat és una prova més del maltractament històric que ha donat l’Estat espanyol a Catalunya.

La N-II amb un trànsit diari de més de 22.000 vehicles segueix amb un estat lamentable que fa que no sigui una alternativa real a l’autopista AP-7. Quines previsions hi ha que aquest tema se solucioni?

Fins ara només s’han fet els 8 quilòmetres que hi ha entre Caldes i Fornells. Cal licitar les obres entre Sils i Maçanet i entre Maçanet i Tordera. També és important la connexió de l’AP-2 amb Girona centre. Si fins ara, per fer 8 quilòmetres han trigat anys i panys no em vull ni imaginar el que poden trigar ara que tenen l’excusa de la crisi.

Darrerament s’ha parlat de les millores de l’eix ferroviari Barcelona-Vic-Ripoll-Puigcerdà-França per tal d’incentivar el creixement econòmic d’aquests territoris. Quina és la vostra opinió?

Una línia que va a la mateixa velocitat que quan es va crear fa molts anys. Una línia que registra una avaria al dia. Què vol que li digui. És una vergonya. Òbviament que mai s’hauria hagut d’arribar fins aquests extrems. Quina legitimitat tenim de demanar als ciutadans que agafin el tren si el tren té incidències ara sí ara també? La connexió d’aquests punts és vital. Només cal mirar què fa Madrid. Que no connecta la capital amb tot arreu? Doncs la nostra capital també ha de tenir bona connexió amb tot arreu. Això beneficia tot el territori.

Malgrat la pressió creixent perquè apareixin solucions polítiques a la crisi cada vegada hi ha més desafecció i abstencionisme. Què manca i què creus que els pot aportar les eleccions del 20-N?

Darrerament hi ha un cansament de la població d’una manera de fer política. És una manera de fer política que encarna el pitjor de la política. Entenc la ciutadania. Per mi, la política és estar al servei del ciutadà i no al revés, que el ciutadà estigui al servei del polític. Tot això ha coincidit amb alguns casos de corrupció escandalosos. De vegades la generalització és massa senzilla. La política demostra la maduresa d’un país. No caiguem en aquest argument fácil que la política no soluciona res i que els partits són dolents. Si hi caiem… només m’imagino una sortida: la d’un salvador populista.

Quant a Xavier Bofill

A aquest gironí que es dedica a la recerca, quan arriba el cap de setmana ho deixa tot, bata de laboratori i provetes, per anar a córrer, pujar cims del Pririneu o viatjar per les seves contrades. Així que amb el bloc de notes a la mà, em proposo fer-vos cinc cèntims de tot allò que crec que us pot interessar.
Aquesta entrada s'ha publicat dins de Política, Societat i etiquetada amb , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari