Miquel Martí i Pol i Girona

I tornaré a Girona
Quan bufi tramontana
Per perdre’m en silenci
Pels vells carrers que enyoro. 

I tornaré a Girona
Sense esperar que em cridin
Amb tremolor a les cames
I els ulls oberts com llunes. 

Serà un dia de somni
Quan tornaré a Girona

Miquel Martí i Pol

Miquel Martí i Pol somrient

El poeta Miquel Martí i Pol

Avui en l’aniversari de la mort del poeta, escriptor i traductor català Miquel Martí i Pol (Roda de Ter, 1929 – 2003).

El recoredem amb uns versos que va dedicar a la nostra ciutat.

Quant a Xavier Bofill

A aquest gironí que es dedica a la recerca, quan arriba el cap de setmana ho deixa tot, bata de laboratori i provetes, per anar a córrer, pujar cims del Pririneu o viatjar per les seves contrades. Així que amb el bloc de notes a la mà, em proposo fer-vos cinc cèntims de tot allò que crec que us pot interessar.
Aquesta entrada s'ha publicat dins de Cultura, literatura, Societat i etiquetada amb , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

2 comentaris a l'entrada: Miquel Martí i Pol i Girona

  1. Pau Llosa Cufí diu:

    Què millor recordar aquesta figura amb un poema. Un dels molts que ens regalà.

    XI

    Qui plora la meva mort?
    Estúpids germans
    pels jardins i les cuines fumoses,
    i pels carrers, íntims com una cambra,
    lamenten en veu alta el meu traspàs.
    Qui plora la meva mort?
    Parents manefles
    s’han dispersat per les quatre províncies
    per fer saber la trista nova
    muntats en tristes bicicletes de lloguer.

    Ningú no m’estima, però.
    Plorar és estúpidament fàcil
    i la gent ho considera edificant i pur.

    Qui plora la meva mort?

    Hi havia cinc arbres al meu jardí;
    ara tots cinc han tret florida,
    al.leluia!
    Ploreu per vosaltres,
    odiosos germans
    que resteu esperant el vostre torn.
    La Dama és amable i sol.lícita
    i acull com una dona acull el nou amant.

    Qui plora la meva mort?
    Estúpids germans
    pintats i entercs com ninots de titellaire.

    Miquel Martí i Pol deia : «Hi ha gent que ens mira
    com sol mirar-se els folls. Després s’ajupen
    a besar els peus d’aquells que els apallissen.»

Deixa un comentari