El defensor del ciutadà, Ramon Llorente Varela

Ramon Llorente, defensor de la ciutadania

Ramon Llorente és el defensor de la ciutadania a Girona

Entrevistem a Ramon Llorente Varela, Defensor de la Ciutadania de Girona; perquè ens expliqui en què consisteix la seva feina i quines solen ser les demandes més comuns amb les quals es troba.

La institució del defensor de la ciutadania es va aprovar pel Ple Municipal l’any 1999. Té per objectius vetllar en la defensa dels drets de la ciutadania en relació a l’administració municipal, empreses de serveis públics o concessions d’aquests. Des de la seva aprovació hi ha hagut dos defensors de la ciutat.

La primera persona en ocupar aquest càrrec durant els dos primers mandats va ser la advocada especialista en dret familiar M. Teresa Seseras. La va succeïr en el càrrec l’any 2009, l’advocat laboralista Ramon Llorente a qui entrevistem.

Com explicaries quina és la tasca del defensor de la ciutadania?

La tasca que té encarregada el defensor de la ciutadania és defensar els drets i les llibertats de la ciutadania i supervisar les actuacions i decisions municipals, en ordre a garantir el respecte i l’eficàcia dels mateixos. I la seva intervenció es realitza tant a petició o queixa de qualsevol persona, com per iniciativa pròpia o d’ofici.

Escoltar, assessorar i aconsellar a tots els qui, amb desacord amb alguna actuació o decisió de l’Ajuntament, se senten maltractats o perjudicats en els seus drets, un cop han reclamat, és la primera feina del defensor.

Posteriorment, estudiat el tema i valorades totes les circumstàncies, el defensor pren una decisió que pot ser la desestimació de la queixa, la solució dialogada amb el responsable de l’àrea o fer una recomanació a l’Ajuntament.

Creus que la institució del defensor de la ciutadania és suficientment coneguda?

La institució del defensor, cada vegada és més coneguda i valorada, tant a través dels serveis que realitza, com del contacte amb les persones i entitats socials a què serveix. Però queda encara molt de camí perquè la institució del defensor sigui coneguda amb major amplitud i profunditat. I en això tenen un important paper els mitjans de comunicació. En relació amb això en aquests moments estem a les xarxes socials Facebook, Twitter, Google+ i també tenim un blog del defensor on compartim intervencions i donem a conèixer la seva activitat.

Perquè creus que sorgeixen els conflictes? La legislació no és prou clara o hi ha una mala aplicació?

El conflicte és connatural a la vida, i la vida social genera, de per sí, situacions conflictives i discrepants. La mateixa aplicació literal d’una norma legal pot generar una greu injustícia. Humanitzar, flexibilitzar i dulcificar l’aplicació de les normes, en base a les circumstàncies i al principi d’equitat és una de les tasques prioritàries del defensor. La rutina, la visió parcial i la poca claredat de determinades decisions o normatives originen conflictes, que cal solucionar.

Quins són els casos més comuns amb els què et trobes?

Els casos i les queixes més freqüents són les relatives a la via pública, multes, sancions, tracte policial, seguits de problemes com la neteja viària i les fresses als espais públics, terrasses de bar o locals nocturns. I últimament problemes de tipus socials per necessitats perentòries com ajudes econòmiques, desnonaments, hipoteques, ajuda a la dependència… que no depenen de l’administració municipal, però que procurem orientar i facilitar solucions, fent mediació o dirigint a d’altres institucions competents, com el Síndic de Greuges de Catalunya.

Creus que malgrat les teves recomanacions i suggeriments a l’administració, sovint no s’adopten mesures correctores generals que evitin nous casos?

Les recomanacions que fa el defensor no tenen força executiva, només gaudeixen d’una força basada en l’autoritat moral. I certament l’Ajuntament sol fer cas la majoria de vegades, rectificant decisions o acords, i acceptant mesures que faciliten que en el futur no es tornin a repetir determinades disfuncions o errors. De totes maneres hi ha rutines que la burocràcia té tendència a perpetuar, com contestar tard, no motivar suficientment les resolucions i acords o simplement deixar passar el temps sense donar resposta, però des de la nostra institució continuarem reivindicant el dret a gaudir d’una bona administració, que és un dret fonamental de la ciutadania.

En aquests anys que portes de mandat quin consideres que ha estat el cas més greu que has tingut entre mans?

Cada cas, per petit i humil que sigui, és molt important per a la persona que ve a plantejar la seva queixa, justificada o no, al defensor. El que sí és greu és que davant una recomanació del defensor, degudament argumentada i justificada, l’administració municipal, en alguna ocasió, amb poca motivació la desestimi. Això no deixa de ser insatisfactori tant per a la persona que ha acudit al defensor com per a aquest.

Quin consideres que hauria de ser el principal àmbit de millora de l’administració municipal? On li queda més terreny per recòrrer?

L’administració municipal, com totes les altres, han de posar l’accent en donar un servei eficient, transparent, objectiu i eficaç, partint de que tracten amb persones. El primer àmbit de millora ha de ser el d’escoltar amb amabilitat les queixes ciutadanes, valorar aquestes no com a problemes sinó com a oportunitats donar respostes ràpides i motivades. El segon àmbit és de la gestió i resolució dels problemes per fer que tothom pugui gaudir del dret a la ciutat: neteja, transport, medi ambient, participació, habitatge…

Com creus que està afectant la crisi a la relació entre el ciutadà i les seves administracions? Hi està havent un retrocés?

La lacra social que la crisi econòmica galopant, des de fa més de tres anys, està ocasionant ha fet que les administracions públiques no puguin donar resposta a tots els problemes socials que de la crisi es deriven. La primera, per la seva proximitat, és la municipal, i ni els mitjans de què disposa ni els recursos que dedica són suficients per donar resposta als problemes que hi ha. Però la ciutadania, en el seu conjunt, té dret a esperar una actitud valenta i compromesa de les administracions per ajudar a sortir de la crisi i les seves conseqüències, tot evitant la desconfiança i la desesperança dels més necessitats. És moment d’actuar per impedir l’exclusió i la marginació social. I els ciutadans han de recuperar la confiança en les seves institucions.

No és un tema del teu àmbit d’actuació, però que n’opines de la dació en pagament de les hipotèques que s’està plantejant últimament?

El tema derivat dels problemes hipotecaris és preocupant i socialment exigeix mesures agosarades i valentes, que els polítics i representants de la ciutadania haurien d’adoptar. Entre aquestes mesures, i així ho hem proposat des de les diverses sindicatures i defensories de Catalunya, hi hauria la dació en pagament. És totalment injust que qui perd la màxima inversió de la seva vida i de la seva família, a més de perdre el seu habitatge, hagi de quedar lligat per un deute desproporcionat i inassumible amb una entitat bancària.

Finalment, a nivell personal, què et va portar a ser defensor de la ciutadania?

Ser defensor de la ciutadania de la meva ciutat ha estat una realitat basada en l’atzar, que té la seva causa en la voluntat unànime de tots els representants polítics de l’Ajuntament, a proposta de l’alcaldia. Ha estat un repte i un honor impagable poder realitzar una tasca, tant gratificant com compromesa, en defensa dels drets dels meus conciutadans enfront de l’administració municipal. Ha estat i és una feina que dóna moltes satisfaccions quan veus que pots ajudar a resoldre problemes, tot evitant injustícies i tràmits judicials, i també dóna disgustos quan no es fa cas d’alguna recomanació. Però, en conjunt, són més nombroses les satisfaccions i alegries que els disgusts. Alegries i disgusts que comparteixo amb l’equip humà que m’ajuda en aquesta tasca tan engrescadora, la Carina i la Cristina.

Podeu trobar més información sobre les activitats del defensor de la ciutadania al seu bloc, usuari de Twitter (@Defensor_Girona) o al Facebook.

Quant a Xavier Bofill

A aquest gironí que es dedica a la recerca, quan arriba el cap de setmana ho deixa tot, bata de laboratori i provetes, per anar a córrer, pujar cims del Pririneu o viatjar per les seves contrades. Així que amb el bloc de notes a la mà, em proposo fer-vos cinc cèntims de tot allò que crec que us pot interessar.
Aquesta entrada s'ha publicat dins de Entrevistes, Municipal, Política, Societat i etiquetada amb , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari