2012, l’Any Xavier Montsalvatge

Xavier Montsalvatge en barca a Cadaqués

Xavier Montsalvatge a Cadaqués

Aquest 2012 es compleix el centenari del naixement del compositor gironí Xavier Montsalvatge. Coincideix també amb el desè aniversari de la seva mort. Durant aquest any es programaran activitats a les quatre ciutats que marcaren la trajectòria d’aquest genial compositor català del segle XX.

Girona, Barcelona, Madrid i Nova York acolliran les diferents activitats i concerts commemoratius a través de diferents entitats com la Generalitat de Catalunya, l’Institut Nacional d’Arts Escèniques i Musicals, la Societat General d’Autors Espanyols, l’Institut Ramón Llull, l’Ajuntament de Girona, l’Institut Català d’Indústries Culturals, els auditoris de Barcelona i Girona o el Gran Teatre del Liceu, entre altres.

Totes les activitats vindran coordinades a través de l’Associació Xavier Montsalvatge Compositor, creada el passat 1 de Juliol, que en durà l’agenda i en farà difusió a través de la seva pàgina web.

Nosaltres comencem l’any recordant-lo a través de la seva obra i biografia.

Biografia

Xavier Montsalvatge i Bassols va néixer a Girona l’11 de març de 1912. De ben petit ja començà en el món de la música tocant el violí. Als nou anys es traslladà per motius familiars a Barcelona on continuà la seva formació musical a l’Escola Municipal, on va estudiar amb Francesc Costa, Lluís Millet, Enric Morera i Jaume Pahissa. Aquí  descobriria la seva passió per la composició que el portaria a deixar de banda el violí.

El 1933 va guanyar el XII Concurs de Composició Concepció Rabell i Cibils amb l’obra per a piano Tres impromptus. Aquest premi li va permetre viatjar a París on adquirí obres de Satie, Ravel, Milhaud i Poulenc. El 1936 l’obra Petita suite burlesca per a violí i quartet de vent guanyà el Premi Felip Pedrell de la Generalitat de Catalunya. Col·laborà com a crític musical al diari El Matí i al setmanari Destino.

Després de la guerra, al començament dels quaranta, començava un període especialment fructífer de la seva trajectòria. Va escriure petites composicions coreogràfiques com Romance de los celos, Estudio i La venus d’Elna pels Ballets de París i Montecarlo; i Barcelona Blues com a primera aproximació al jazz. També va ser la etapa en la què coneixeria la seva muller, Elena Pérez d’Olaguer, amb qui es casà el 1947. Van tenir dos fills, en Xavier i la Yvette. Donà classes a l’Acadèmia Marshall de Barcelona fundada per Enric Granados.

Entre els anys 1945 i 1951 va estrenar les Cinco canciones negras i el Cuarteto indiano que conformen les seves obres mestres en el camp del que es coneix com a estil “antillà” o “nacionalisme ultramarí” i que caracteritzà gran part de la seva obra.  Aquest estil rememora el colonialisme espanyol de finals del segle XIX en què es perdé Cuba i del que també en participen les havaneres. Montsalvatge participà també d’aquest gènere amb el recull fet a l’Álbum de habaneras.

L’any 1958 inicià un canvi en les seves obres cap al neoclassicisme que es veu reflectit en obres com Partita 1958Cant espiritual; aquesta darrera consisteix en una musicalització  del poema de Joan Maragall.  Aquest canvi de tendència en les seves obres el portà cap al serialisme i a composar la seva segona òpera Una voce in off que s’estrenà el 1962 al Gran Teatre del Liceu i Babel 46 l’any 1967, que seria la seva  tercera i darrera òpera .

Conjuntament amb l’escriptor Josep Maria Espinàs compongué l’any 1966 la narració musical infantil Viatge a la Lluna.

El 1970 donà classes al Conservatori Municipal de Barcelona on havia après les seves primeres lliçons de joventut. L’any 1986 en motiu de l’Any Europeu de la Música es va estrenar la Sinfonía de réquiem per encàrrec del Ministeri de Cultura.

Va publicar el 1988 les seves memòries en un llibre titulat Papers autobiogràfics. El 1989 s’instituí el Premi Internacional de Piano Xavier Montsalvatge a Girona

Va continuar mantenint sense pausa la seva activitat fins al final de la seva vida. Entre les seves darreres obres destaquen Improviso epilogal per a piano i Sinfonietta-concerto del 2001.

Entre les distincions rebudes al llarg de la seva dilatada trajectòria sobresurten el Premi Ciutat de Barcelona (1970), la Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya (1983), el Premi Nacional de Música de la Generalitat de Catalunya (1991), Premi Nacional de Cultura de la Generalitat de Catalunya (1997), Premi Reina Sofía – Fundació Ferrer Salat (1992). També va ser investit Doctor Honoris Causa per la Universitat Autònoma de Barcelona, Chevalier de l’Ordre des Arts et des Lettres del govern francès, Medalla al Mérito Artístico del Ministerio de Cultura, Medalla d’Or de l’Ajuntament de Barcelona, Medalla d’Or de la Generalitat de Catalunya i Medalla de Oro al Mérito en las Bellas Artes.

Va morir a Barcelona el 7 de maig de 2002.

Quant a Xavier Bofill

A aquest gironí que es dedica a la recerca, quan arriba el cap de setmana ho deixa tot, bata de laboratori i provetes, per anar a córrer, pujar cims del Pririneu o viatjar per les seves contrades. Així que amb el bloc de notes a la mà, em proposo fer-vos cinc cèntims de tot allò que crec que us pot interessar.
Aquesta entrada s'ha publicat dins de Esdeveniments, Història, música i etiquetada amb , , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari