L’Egipte Copte a la ciutat

Pedra copte amb inscripcions i figures de paons

Pedra amb inscripcions i motius animals

Sota el nom “Un altre Egipte. Col·leccions coptes dels Museu del Louvre” s’exposen de forma prorrogada fins al 15 de gener a la Fontana d’Or més de 200 objectes i peces artístiques d’aquesta cultura mil·lenària.

Els egipcis coptes són els cristians d’Egipte, una cultura formada sota el bressol del Nil i que incorporà elements de les tres grans civilitzacions de l’època, l’Egipte faraònic, Grècia i Roma.

El cristianisme s’establí a Egipte l’any 380 després que l’emperador Constantí la fes religió oficial de l’Imperi romà.  L’any 451 el patriarca d’Alexandria declarà la independència de l’Església Copta, fet propicià la formació de rituals molt diferents dels catòlics i ortodoxos.

La cultura copta és una recerca de la senzillesa que es posa tant de manifest en el seu art de formes simples, com en la vida retirada a desert d’algunes de les seves comunitat que vivien en comunió amb la natura.

Escriptura Copte en un còdex

Escriptura copte en un còdex lligat de papir

Un dels trets que destaquen de la seva cultura és la aparició del copte, una llengua pròpia que deriva de la dels antics egipcis i que apareix en papirs escrits a partir del segle II. Tanmateix la novetat d’aquest llengua és que incorpora un nou sistema d’escriptura que inclou les vocals, els símbols de l’egipci demòtic i una adaptació de les 24 lletres de l’alfabet grec.

L’hel·lenització de la llengua resulta del contacte amb aquesta cultura a finals del segle IV aC i de la necessitat de traduir les escriptures per evangelitzar la població.

La convivència amb el grec que era la llengua de l’administració i la falta d’unificació del copte (sahídic i faiúmic) varen provocar-ne el declivi i desaparició entre els segles IX i XVII. A partir d’aquesta època la mateixa Església copta oficialitzà l’ús de l’àrab en la seva litúrgia.

Gràcies a la escriptura copte i a la pedra Rosetta, l’egiptòleg francès Jean-François Champollion va poder desxifrar per primera vegada els jeroglífics egipcis de l’època faraònica.

Gerro i teixits coptes

Elements de la vida quotidiana a l'Egipte Coptes

A les ribes del Nil les crescudes d’aquest marcaven el cicles agraris, i de retruc la vida de les comunitats. La mostra d’aquesta influència es troba en els estampats dels teixits i els gravats que es troben en els utensilis diaris de fusta i metall com gerros, on els motius més habituals són la vegetació i els animals.

Els teixits es confeccionaven amb la fibra del lli per la seva abundància arreu d’Egipte, i eren teixits amb fusos de fusta o ivori. Per altra banda la llana era tenyida amb pigments animals i vegetals i s’utilitzava per a les decoracions.

Molts d’aquests objectes de la vida quotidiana i de l’art copte dels segles XIII a XVIII que podem observar l’exposició que aquests dies tenim aquí, s’han conservat en molt bones condicions de conservació gràcies al clima sec i càlid d’Egipte que n’ha previngut la descomposició.

L’exposició també fa un ampli recull de la vida associada a la religió copta dels anacoretes, explicant-nos la vida d’aquests al desert, que en els inicis vivien en solitud dins de coves, pedreres o tombes. Més endavant s’agregaren en comunitats monàstiques.

La mateixa exposició també ens presenta el documental de Alain Jomier titulat “L’Egipte Copte, 200 anys de cristianisme” on s’explica els orígens de la cultura copta i la seva situació en l’actualitat.

Enllaç a la exposició

Quant a Xavier Bofill

A aquest gironí que es dedica a la recerca, quan arriba el cap de setmana ho deixa tot, bata de laboratori i provetes, per anar a córrer, pujar cims del Pririneu o viatjar per les seves contrades. Així que amb el bloc de notes a la mà, em proposo fer-vos cinc cèntims de tot allò que crec que us pot interessar.
Aquesta entrada s'ha publicat dins de Art, Cultura, Exposicions, Història i etiquetada amb , , , , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari