Girona solidària: La Sopa

Entrada al centre d'acolliment La Sopa

Per tal de conèixer quina és la situació de la pobresa a la nostra ciutat i quins mitjans social es posen a la disposició de les persones més necessitades, entrevistem a la Rosa Angelats Quintana, directora del centre d’acolliment La Sopa.

Què és “La Sopa”?

El Consorci Centre d’Acolliment i Serveis Socials La Sopa està format per vàries entitats públiques i privades i es dedica a l’atenció de les persones sense llar de Girona i província, compagina l’assistència amb la reinserció i la promoció de l’autonomia personal.

Quines tasques duu a terme el vostre centre d’acolliment?

S’ofereixen a les persones sense llar tot un ventall de serveis per poder assolir l’autonomia personal i la inclusió social, des de l’assistència a les necessitats bàsiques d’allotjament, alimentació, higiene, bugaderia, informació i orientació, centre de dia, habitatges d’inclusió i alternatives d’inserció.

Quina és la situació de la pobresa a Girona? Quines són les seves causes?

L’atur de llarga durada s’ha quintuplicat a Girona, i la precària situació laboral no millora, això fa que moltes famílies visquin amb el subsidi d’atur i quan s’esgota únicament subsisteixen amb una PIRMI. Això fa que molts necessitin l’ajut dels serveis socials sobretot en ajudes per alimentació i per fer front a pagament de lloguer, d’aigua, d’electricitat, etc.

Quanta gent fa ús dels serveis que oferiu? Quin és el més demandat?

En el servei d’allotjament de curta i mitjana estada atenem un total de 80 persones repartides de la següent manera:

  • Al centre de baixa exigència hi ha 40 persones durant el dia que fan serveis de menjador, bugaderia, atenció social, activitats, i a la nit hi dormen 17 homes.
  • Al centre d’inserció hi ha 40 homes i 10 dones que estan fent un pla de treball personalitzat.
  • Als tres pisos tutelats donem allotjament a 13 persones. 
  • Al menjador tenim diàriament una mitjana de 100 persones, de les quals 67 són els que estan residint temporalment al Centre i la resta són persones que ja viuen en habitacions llogades o pensions però que no disposen de suficients recursos econòmics.
  • Al servei de dutxes obert a la ciutat vénen a dutxar-se diàriament unes 40 persones. 
  • També oferim un servei de bugaderia obert a la gent sense recursos de la ciutat al qual vénen diàriament 8 persones.
Gent jugant

Residents de la Sopa jugant

Com s’aconsegueix la reinserció a la societat de les persones en situació de pobresa?

S’aconsegueix per mitjà d’un pla de treball individual acordat i acceptat per l’interessat i el treballador social. Cal tenir en compte que es treballen tots els àmbits des de salut, laboral, familiar, econòmic, social, per recuperar el màxim d’autonomia possible. Per poder ser autònom es necessiten ingressos econòmics, malauradament en aquests moments de crisi no hi ha feina i la única possibilitat de rebre ingressos econòmics és a través de prestacions com la PIRMI, o pensions no contributives d’invalidesa. Tot això fa que es necessiti molt temps perquè una persona pugui integrar-se de bell nou a la societat.

Com va sorgir aquest consorci destinat a atendre les necessitats de les persones pobres o sense sostre?

La Sopa funciona des de l’any 1910, primerament es va crear l’Associació “La Caritat” per iniciativa del Bisbat i l’Ajuntament de Girona, i posteriorment es va crear una fundació pública, i des del 2006 funciona com un consorci format per vàries institucions públiques i entitats privades.

Quin paper hi desenvolupen les entitats gestores (ajuntament, bisbat…)?

Totes aquestes entitats formen part del Comitè Executiu que es reuneix cada dos mesos per tal d’aprovar pressupostos, aprovar convenis i protocols, així com supervisar el funcionament del Centre, etc. També tots ells formen part dela Junta General.

Com ha afectat la crisi a la vostra activitat?

El context de crisi econòmica rebaixa les expectatives dels que ja estaven al carrer. La crisi actual té aquesta doble problemàtica: augmenten les persones i els perfils de les persones sense llar i alhora s’empitjora la situació dels que ja estaven al carrer per la manca d’oportunitats i l’esperança de cara el futur. Ara atenem des d’homes adults separats o divorciats, joves amb problemes familiars, homes i dones de major nivell educatiu i cultural, augment de drogoaddictes, de malalts mentals i també de transeünts. Actualment el perfil és molt divers.

Persones fent un taller

Un taller a la Sopa

Quins projectes de futur teniu com a entitat?

Els professionals estem molt preocupats per la manca de recursos i expectatives de futur per al col·lectiu sense llar que atenem, ja que està creant situacions d’angoixa i desesperació a les persones que ho pateixen. Apostem per la prevenció i per donar suport de manera integral: a l’habitatge, la feina, la salut, i defensar tots els seus drets. Concretament volem obrir el centre de baixa exigència 24 hores per poder donar més suport a les persones que viuen al carrer i anar obrint més pisos d’inclusió.

Com es pot col·laborar amb la vostra organització?

S’ha creat una associació d’Amics de La Sopa anomenada “Traçant Camins” sense afany de lucre que neix amb la voluntat de donar suport al col·lectiu de persones sense llar del nostre Centre. Podeu col·laborar fent-vos voluntaris i contribuir amb una mica del vostre temps i experiència o fent-vos soci d’aquesta Associació.

Quant a Xavier Bofill

A aquest gironí que es dedica a la recerca, quan arriba el cap de setmana ho deixa tot, bata de laboratori i provetes, per anar a córrer, pujar cims del Pririneu o viatjar per les seves contrades. Així que amb el bloc de notes a la mà, em proposo fer-vos cinc cèntims de tot allò que crec que us pot interessar.
Aquesta entrada s'ha publicat dins de Municipal, Societat, Solidaritat i etiquetada amb , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Una comentari en l'entrada: Girona solidària: La Sopa

  1. Tot el que comenta l’entrevista a la Sra. Rosa ( Directora del Centre La Sopa) es tot mentira més que una vegada m’en vaig veure obligat a recorrer el centre, ningú es va preocupar per mi….
    Ho dic perquè tinc proves i informes metges. I alló que jo veig hem compliquen més la vida, ja que no cobro res, he treball aquí a Espanya, porto vuit anys i dos i mig a Girona i mai m’han apoïat en res, per aixó us deixo el meu nom Paulo Nuno De Sousa Barbosa natural de Portugal (Comunitat Europea)

Deixa un comentari