El comerç internacional

Avui, el seminari de l’Arcadi Oliveres, president de Justícia i Pau, ha parlat del comerç internacional i sobre com aquest afecta negativament el desenvolupament dels països del tercer món i entre ells els de l’Àfrica subsahariana.

El comerç internacional, des de la segona guerra mundial, ha crescut més que no pas l’explotació de matèries primeres o la producció. Els motius han estat la reducció de les proteccions duaneres arreu del món gràcies a les contribucions del GATT que més tard esdevindria l’Organització Mundial del Comerç (OMC), el creixement de les companyies transnacionals que es beneficien de les oportunitats de cada país per fer un millor negoci; i també a causa del que els economistes anomenen la diferenciació de producte consistent en l’exportació d’automòbils utilitaris per importar-ne de luxe com és el cas d’Espanya.

Aquestes relacions comercials entre països poden ser bones o dolentes depenent del benefici mutu o no del intercanvi. Sovint la problemàtica sorgeix del fet que el preu en que es realitzen aquestes transaccions no respon a la coneguda llei de l’oferta i la demanda que s’estableix per la voluntat de vendre i les ganes de comprar. Si fos així de ben segur que establiria un comerç més just. El que realment passa és que hi ha països que juguen a aquest joc amb avantatge. Aquest fet té com a conseqüència que els països del tercer món any rere any venen els seus productes a preus més baixos i compren els nostres a preus més cars, establint així el que es coneix com a relacions d’intercanvi desfavorables.

Cal destacar que històricament, tots els països que actualment formen part del primer món ha gaudit en els seus inicis d’un proteccionisme econòmic que els ha protegit del lliure canvi i de la competència internacional. Resulta interessant recordar que Catalunya al segle XIX va gaudir de proteccionisme necessari per engegar una revolució industrial basada en el tèxtil que la protegia de mercats més agressius com l’anglès, més darrerament el mateix passa amb el sector de l’automobilística. Tant mateix, aquest fet els és negat als actuals països del tercer món fent-se servir com a moneda de canvi per a rebre ajudes internacionals.

A l’Àfrica subsahariana es dóna particularment un fet de producció deficitària degut a que el colonialisme els va imposar un model econòmic basat en la producció de productes agrícoles de segona línia com el cacau o el cafè i deixant de banda matèries primeres per a l’alimentació com el blat o l’arròs. Per altra banda, també els afecta el baix preu de compra en que altres països estrangers es beneficien dels seus recursos. Aquest és el cas de la Unió Europea que fins fa ben poc tenia pactats uns acords de pesca amb Mauritània pels quals obtenia deu vegades més benefici del que els pagava.

Actualment, també s’està tendint cap a un model que a més inclou el comerç de serveis i inversions lliurement. Aquest fet tindrà com a conseqüència el desplaçament de les empreses nacionals per altres d’internacionals més agressives. Davant d’aquesta situació de desigualtat es perfilen com a solució la unió d’aquest països en unitats econòmiques més grans com la Unió Africana per tal de fer força i plantar cara a les corrents econòmiques mundials.

Escrit el 16/02/2009

Quant a Xavier Bofill

A aquest gironí que es dedica a la recerca, quan arriba el cap de setmana ho deixa tot, bata de laboratori i provetes, per anar a córrer, pujar cims del Pririneu o viatjar per les seves contrades. Així que amb el bloc de notes a la mà, em proposo fer-vos cinc cèntims de tot allò que crec que us pot interessar.
Aquesta entrada s'ha publicat dins de Economia, Internacional, Política, Societat i etiquetada amb , , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari