Les empreses transnacionals

Seguint amb la línia oberta en el darrer seminari de l’Arcadi Oliveres, avui l’Eulàlia Reguant de Justícia i Pau ha continuat desenvolupant els temes del comerç internacionals i les empreses transnacionals a l’Àfrica.

Els països de les ex-colonies europees a l’Àfrica, al Carib i al Pacífic reunides sota una organització anomenada ACP, rebien un tracte de preferència per part de la Unió Europea que consistia en estabilitzadors dels preus que es fixaven cada 5 anys i d’unes mesures de protecció respecte els productes importats des d’Europa i alhora un alliberament dels aranzels per a les seves exportacions. Tanmateix, aquestes mesures d’ajuda de la UE van ser considerades l’any 2007 per la Organització Mundial del Comerç com a deslleials respecte els països que no rebien aquest tracte de favor. Així doncs, s’hagueren de retirar.

Cal tenir en compte que les exportacions de l’ACP cap a la Unió Europea representen per a ells un 40% mentre que per a nosaltres resulta inferior al 1%. Així doncs, aquesta relació amb la UE resulta de gran importància.

Per altra banda, les directrius actual de la UE tendeixen cap una obertura dels serveis públics i de les inversions a les empreses estrangeres. El que la UE pretén és permetre de forma suposadament bilateral l’entrada de les seves empreses a sectors fins ara reservats per empreses locals o estatal de serveis de comunicacions, contractació pública, etc. Tanmateix, aquestes negociacions que inicialment havien de tenir lloc de forma independent amb cadascuna de les 6 regions que conformen l’ACP (4 a l’Àfrica) no estan tenint massa èxit fins i tot a través de les negociacions bilaterals amb els diferents països. Resulta interessant recorda que aquesta negociació s’està duent a terme entre 39 dels 150 països més pobres del món amb una potència com és la Unió Europea que un producte interior brut (PIB) 1400 vegades més gran. Amb un desequilibri de poders tal, sembla difícil que es pugui establir un diàleg de igual a igual. Un procés similar també està tenint lloc a l’Amèrica llatina.

Pel que fa a les empreses transnacionals, aquestes es caracteritzen per estar formades per una empresa mare i tot de empreses filials que esteses per tot el món es dediquen a elaborar diferents etapes del procés productiu. Aquesta complexa organització econòmica que tot i no tenir una estructura jurídica pròpia es considera a través de la participació de les empreses mare en un 10% de les filials constitueix una basta majoria de les companyies que actuen en l’àmbit internacional.

Aquest és el cas de Repsol que actua a Guinea Equatorial, una ex-colonia espanyola des de 1968. Aquesta companyia que abandonà el país poc després de la seva independència hi tornà uns 20 anys més tard en trobar-se importants reserves de petroli de la mà del govern espanyol, principal creditor del país amb 51M€. En aquest país amb unes reserves de petroli similars a les de Kuwait que constitueixen el 80% del PIB ben poc se’n beneficia la població. La fortuna que d’això n’ha fet el dictador Teodoro Obiang i que té guardada en bancs de l’estat és superior al deute extern del seu país. Malgrat aquesta situació d’injustícia que es viu al país seguim permeten que aquest s’endeuti gràcies a condonacions del deute extern a canvi de la ingerència de les empreses en un cicle viciós que no sembla disposat a acabar.

Escrit 18/02/2009

Quant a Xavier Bofill

A aquest gironí que es dedica a la recerca, quan arriba el cap de setmana ho deixa tot, bata de laboratori i provetes, per anar a córrer, pujar cims del Pririneu o viatjar per les seves contrades. Així que amb el bloc de notes a la mà, em proposo fer-vos cinc cèntims de tot allò que crec que us pot interessar.
Aquesta entrada s'ha publicat dins de Economia, Internacional, Societat, Solidaritat i etiquetada amb , , , , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari