Entrevista a Miquel Duran

Miquel Duran, químic investigador del Institut de Química ComputacionalEntrevistem a Miquel Duran, investigador del Institut de Química Computacional, professor de la Universitat de Girona, divulgador i piulador incansable!

Ens explica la relació de la ciència amb la societat, i de com la universitat ha de ser un catalitzador (i mai millor dit!) de la transferència tecnològica i del coneixement generat.

Què és la ciència per a tu?

Podria resumir-se d’aquesta forma: Saber el per què de les coses que passen, saber el per què no passen algunes coses, i finalment preguntar-se sovint “I si…?”.

Per a mí, la ciència és tenir una aproximació als fenòmens de la natura, del món físic, basats en la raó, en la crítica i en la constant interrogació per saber-ne les causes, per tenir nou coneixement i per tant poder contribuir a un procés creatiu.

Què investigueu al institut de química computacional?

Fent servir tècniques de simulació computacional, a vegades fins i tot només amb paper i llapis, i desenvolupem nova metodologia per simular l’estructura de les molècules i per modelar les reaccions químiques. També escribim programes per implantar aquesta metodologia i per utilitzar al màxim les prestacions dels ordinadors actuals.

Model molecular del citocrom C

Modelat molecular d'una proteïna

Finalment, duem a terme estudis concrets en diversos camps de la química i de la física molecular, cosa que ha portat a diferents línies de recerca que van evolucionant amb el temps.

Estudiem des de dímers de la molècula d’aigua o de molècules d’hidrogen, que són sistemes molt senzills, fins a proteïnes i catalitzadors organometàl·lics, que són sistemes moleculars molt grans.

Quin és el retorn a la societat de la vostra recerca?

Com a científics, el nostre retorn no és pas a curt termini, sinó a mig i llarg termini. Bastim sobretot coneixement bàsic, però cada cop més intentem que sigui transferible a l’entorn industrial. En això s’han fet passes endavant en els darrers anys. Hem tingut contractes amb empreses en temes de simulació de proteïnes o en fotoquímica, i de fet per això estem també instal·lats al Parc Científic i Tecnològic de la UdG: per estar en un entorn d’innovació adequat.

Investigadors de l'IQC

Investigadors de l'IQC en una presentació de pòsters científics

Com a professor què és el que més t’interessa transmetre als alumnes? Coneixements, passió per la matèria, esperit crític… ?

Evidentment, tot això! Jo sempre dic que fer classe és un privilegi per al professor. En l’actual societat de la interrupció i de la distracció, és una sort poden tenir quaranta, vuitanta o cent estudiants que t’escolten durant una hora. Costa trobar en un altre lloc de la societat una ocasió com aquesta! Però això també implica responsabilitat: cal respondre adequadament a aquest privilegi amb una bona dosi de passió pel que s’ensenya. Com a científic l’esperit crític forma part dels meus valors clau. Demano sempre als meus estudiants que reflexionin, que siguin crítics, que discuteixin, que qüestionin les coses. Perquè llavors és quan hi veuran clar.

Fa uns anys et vas presentar com a candidat a rector de la Universitat de Girona. Què volies canviar?

Les eleccions de 2005 van ser una experiència apassionant! Una de les coses que proposava era posicionar la UdG com a universitat capdavantera en l’ús intel·ligent de les TIC, i en la seva relació amb la societat. Per un altre cantó, volia un compromís decidit per ser una universitat investigadora, perquè només així els estudiants poden tenir la millor docència i el millor entorn d’aprenentatge. Somniava amb un triangle recerca-internacionalització-màsters/doctorat que situés la UdG en el mapa d’Europa.

Què li cal a la UdG per seguir millorant en la tasca docent i de recerca?

La UdG hauria de singularitzar-se en el mapa català (o de l’entorn euroregional) en alguns pocs temes, sense descuidar una aproximació global a tots els camps de coneixement. Em fa l’efecte que ja s’intenta, però que les administracions educatives i de ciència no acaben d’afavorir que la UdG pugui posicionar-se adequadament, ja que no faciliten que la UdG tingui alguns àmbits propis de recerca i de docència. L’anomenat equilibri territorial vol dir
que cada territori tingui alguns àmbits d’excel·lència que pugui liderar, però no s’acaba d’aconseguir.

És ben coneguda la teva tasca com a divulgador científic. Perquè creus que és important?

En la meva opinió, la divulgació de la ciència i la comunicació de la recerca és una obligació del professor-investigador. Cal explicar a la societat, en un llenguatge intel·ligible, en què consisteix el coneixement que es crea. I també cal fer un seguiment dels avenços que hi ha al món en la disciplina de cadascú, perquè tothom, des des joves a la gent gran, pugui estar ben informada. A més, es tracta d’una resposabilitat donat que (a la universitat pública) estem pagats amb els impostos dels ciutadans i per tant han de veure com els fem servir.

En el meu cas miro d’explotar algunes idees per promoure l’esperit i la cultura científics, per exemple la utilització de l’il·lusionisme i la màgia matemàtica, o les eines de simulació computacional.

Alhora ets un entusiasta dels blocs i les xarxes socials. Quin consideres que és el seu objectiu o potencialitat?

Mantenir un blog hauria de ser una cosa clau: en definitiva és explicar la feina que es fa. Mantenir un blog és dur, molt dur; jo diria que extremadament dur, perquè les hores del dia són limitades (a vegades dic que és una llàstima que el dia només tingui 25 hores) i hi ha moltes coses interessants a fer, de tal forma que cal prioritzar les tasques. Les xarxes socials serveixen com a mínim per a dues coses: per amplificar el contingut crear a blogs/webs, i per conversar amb la gent. A vegades dic, tot copiant el filòsof, “jo sóc jo, les meves circumstàncies, el meu blog i les meves xarxes socials”. L’ús que en faig és sobretot professional. Ara bé, cal tenir en compte que en un professor-investigador d’universitat la vida personal i la professional es confonen una mica.

Quina és la teva tasca com a comissionat del programa 2.0 de la UdG?

Precisament és la de contribuir a posicionar la UdG de forma estratègica en el món 2.0, és a dir, en l’ús intel·ligent de les diferents eines que ens proporciona la Internet. A més, fer-ho de tal forma que les continuades innovacions en aquest camp es puguin anar incorporant per a la millora de la docència i de la recerca. Finalment, ser una universitat 2.0 comporta un canvi d’actitud dels membres de la comunitat universitària: fer-los actors i autors a les xarxes socials, expressar el seu sentit crític i relacionar-se amb tota la societat, des dels estudiants preuniversitaris fins a les empreses.

A poc a poc anem aconseguint que els integrants de la UdG vagin fent servir més les xarxes socials. A nivell corporatiu, mirem d’impulsar les principals xarxes i canal socials (twitter, facebook, flickr i youbue, en particular) per difondre i discutir els principals temes en relació a la docència i la recerca de la UdG, sempre dins d’una estratègia vinculada amb el Campus Euromediterrani del Turisme i de l’Aigua, i en el marc transfronterer que ens vincular amb la Universitat de Perpinyà i d’altres universitats del nord.

De les diferents facetes que hem anat parlant, si n’haguéssis d’escollir una amb quina et quedaries?

Sóc un professor-investigador, així que em quedo amb la faceta de científic i de comunicador: saber el per què de les coses, i explicar-ho de forma comprensible i crítica.

Quant a Xavier Bofill

A aquest gironí que es dedica a la recerca, quan arriba el cap de setmana ho deixa tot, bata de laboratori i provetes, per anar a córrer, pujar cims del Pririneu o viatjar per les seves contrades. Així que amb el bloc de notes a la mà, em proposo fer-vos cinc cèntims de tot allò que crec que us pot interessar.
Aquesta entrada s'ha publicat dins de Ciència, Entrevistes i etiquetada amb , , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari