Entrevista a Enric Mirambell, cronista de la ciutat

Enric Mirambell, cronista de la ciutat

Enric Mirambell, cronista de Girona

Doctor en història per la Universitat de Barcelona (1963), ha centrat bona part de la seva recerca en la historiografia local de Girona. El doctor Mirambell també va treballar durant anys a l’Arxiu Històric Provincial, i col·laborà en els seus inicis en la creació del Col·legi Universitari de Girona.

Va ser delegat del ministeri de cultura a la ciutat i acadèmic de la Real Academia de Historia i de la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi. Des de l’any 1987 és el cronista oficial de la ciutat.

– Quin ha sigut el paper dels cronistes al llarg de la història?

En realitat quan es nomena un Cronista de la Ciutat una gran part de la feina ja l’ha fet abans. El nomenament ve a ser el reconeixement per la dedicació, durant molts anys, a estudiar la història local i a prestar una gran atenció a la vida ciutadana.

– Quina és la seva tasca com a cronista oficial de la ciutat?

No hi ha establerta una tasca concreta; però sí que representa un compromís amb tot el que fa referència a la ciutat i especialment a la seva història.

– Com creu que la historiografia local ajuda a entendre els grans processos que marquen el transcurs de la història?

La història local la podríem comparar a les peces d’un puzle, que entre totes serveixen per estructurar el conjunt. La història local no es pot entendre sense la seva dependència de la història general. I la història general es completa amb el conjunt de les històries locals.

– Enguany compleix 25 anys com a cronista de la ciutat, quin fet l’ha marcat més a nivell personal en aquest període?

Aquets vint-i-cinc anys de cronista, que coincideixen amb els vint-i-cinc anys de vida de jubilat, han estat de dedicació total a la nostra petita història i a tot el que es refereix a l’activitat ciutadana. Aquesta etapa de la meva vida ha coincidit amb un període d’expansió i de transformació i progrés de la ciutat. 

– D’aquí uns anys, quan es faci la revisó històrica del segle XX fins als nostres dies, quins considera que han estat els esdeveniments més destacats?

El segle XX ha estat una etapa de grans canvis i d’un progrés a tots nivells. Dues guerres que han implicat la majoria dels països del món. Règims polítics que han aparegut i desaparegut. Avenços i descobriments científics en tots els camps del coneixement humà. La revolució informàtica. Un Concili que ha commocionat la vida religiosa. La fi del colonialisme i la modificació del mapa polític. La força dels poders fàctics, sovint, per sobre dels governs estatals. 

El nostre país va patir una guerra civil que ho trastornà tot. Després de més de setanta anys encara no s’ha extingit els odis que va engendrar.

La ciutat de Girona s’ha transformat profundament. La Girona de l’inici del segle XX era més semblant a la del segle XV que a la de l’inici del segle XXI.

– Com ha canviat la seva manera de treballar amb la introducció de les noves tecnologies?

Ha canviat molt poc. Em vaig jubilar en el moment precís en què s’imposava la informàtica a tots els nivells laborals. Vaig continuar escrivint a mà i a màquina, fins només ara fa quatre anys que vaig canviar la màquina d’escriure per l’ordinador. Però no estic connectat a l’internet ni tinc correu electrònic.

– Com creu que en un futur evolucionarà la figura dels cronistes?

Amb la rapidesa amb que ara tot va és difícil de predir el futur. Però en aquest cas concret hem de considerar que el càrrec de Cronista és més un reconeixement honorari, que no pas una professió. 

–  Aquest any es celebra el vintè aniversari de la creació de la Universitat de Girona l’any 1991. Què va motivar la creació l’any 1969 del Col·legi Universitari? Com ho recorda?

L’any 1968 es va crear la Universitat Autònoma de Barcelona, com a conseqüència d’un projecte de descentralització universitària. Fins aquell moment la Universitat de Barcelona era la única per tot Catalunya i Balears. La nova Autònoma va començar amb un primer curs de Lletres, ubicat en el monestir de Sant Cugat del Vallès, i un de Medicina amb seu a l’Hospital de Sant Pau. El rectorat estava instal·lat en l’edifici del Consejo de Investigaciones Científicas, en el carrer Egipcíaques, 15. El president de la Diputació de Girona es posà en contacte amb el Rector de l’Autònoma per crear estudis universitaris a Girona. La primera idea era una facultat de Veterinària, atès el caràcter agropecuari de les nostres comarques. Però hi hagué oposició popular i en els mitjans de comunicació locals. Es modificà el projecte i s’anuncià l’obertura dels estudis amb un primer curs de Lletres. Si s’inscrivien un mínim de cinquanta alumnes el curs començaria l’octubre de 1969. La inscripció superà el centenar i el dia 1 d’octubre del 1969 se celebrà l’acte d’inauguració del curs, i el dia següent s’iniciaren les classes. Hi havia un gran entusiasme. Girona recuperava els estudis universitaris que havia perdut l’any 1717 i havia tornat a perdre el 1873. Les classes es donaven a la Casa de Cultura. L’Any següent s’hi afegí el segon curs de Lletres i el primer de Ciències. 

– Què és el que més valora de la seva etapa com a docent en contraposició amb la seva tasca com a investigador?

Compaginar la docència amb la investigació té molts avantatges. Ni hi ha contraposició, sinó que les dues activitats es complementen. Si el professor d’Història investiga en els arxius estarà més preparat per la docència. 

– Quin creu que ha de ser el camí que ha de seguir la ciutat per continuar creixent i desenvolupant-se?

Convé que la ciutat creixi amb moderació i prudència. Que la ciutat vella, conservant el seu caràcter, no perdi la seva vitalitat, evitant massificar-la com opino que s’ha fet a Sant Domènec. Actuació que ha creat molts problemes de circulació i aparcament i amenaça el caràcter d’aquella barriada.

Tenim un important fluix d’immigració. No es pot evitar. Són moviments de població que sempre s’han donat; però amb més força i varietat. Però s’ha de regularitzar i procurar la integració. No crear guetos. Entendre i acceptar les diferències. Fomentar la convivència. Aprofitar tot el bé que ens poden aportar, i donar el millor del que tenim. 

Quant a Xavier Bofill

A aquest gironí que es dedica a la recerca, quan arriba el cap de setmana ho deixa tot, bata de laboratori i provetes, per anar a córrer, pujar cims del Pririneu o viatjar per les seves contrades. Així que amb el bloc de notes a la mà, em proposo fer-vos cinc cèntims de tot allò que crec que us pot interessar.
Aquesta entrada s'ha publicat dins de Entrevistes, Història, Societat i etiquetada amb , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari