Entrevista a Pirates de Catalunya a Girona

Bandera dels Pirates de CatalunyaCada dia sentim a parlar més sobre indignació i noves formes de fer política més participatives, recollint aquest sentiment de desafecció cap als partits polítics tradicionals i seguint el model d’altres arreu d’Europa es va fundar l’any 2010 el partit Pirates de Catalunya.

Per tal de conèixer una mica més aquesta nova proposta política entrevistem a l’Enric Pineda membre de Pirates de Catalunya a les comarques gironines.

Què és el partit pirata?

Pirates de Catalunya és la manifestació a Catalunya del moviment Pirata Internacional, que va tenir el seu origen a Suècia el gener del 2006. La nostra bases són, en primer terme,  la Declaració Universal dels Drets Humans i, en segon, el nostre ideari.

No som un partit friki, no demanem bajanades. Entre altres coses demanem accés al  coneixement, transparència total i democràcia directa: només un friki pot dir friki a propostes com aquestes.

En el moment actual de desafecció a la política, en què us diferencieu de la resta dels partits tradicionals? 

La gran diferència és que nosaltres no representem un “xec en blanc” per al votant. Els partits polítics tradicionals (basant-se en la democràcia representativa) fan campanya electoral prometent moltíssimes coses que després no compleixen (o més aviat, fan el contrari del que han promès). A Pirates això no és possible, perquè totes les nostres decisions es prenen per democràcia directa: els qui decideixen són els afiliats i els nostres representants l’únic que fan és obeir el mandat d’aquests. És a dir: si hi ha 10 representants pirates al parlament, i el poble decideix en un 60% donar suport a una llei en concret, sis pirates hi donaran suport, i quatre no.

Quina és la vostra implantació i suports a les comarques gironines?

Som un partit jove, però en poc més de un any i mig ja ens hem presentat a tres comicis: les autonòmiques de 2010, (on vam aconseguir 6.500 vots a tota Catalunya, 600 a la província de Girona), les municipals de 2011 -no ens vam presentar a cap poble de Girona, però vam aconseguir una regidora, a Sant Fruitós de Bages, i properament un altre a Santa Coloma de Gramenet-  i les generals de 2011, on vam aconseguir més de 21.000 vots a tota Catalunya, 1.900 d’aquests a la província de Girona. La nostra intenció és seguir creixent de cara als propers comicis europeus i catalans.

Anem augmentant de forma continuada i ferma el nombre d’afiliats, estant actualment a prop del miler. Els grups de treball van creixent, i de mica en mica van sorgint grups comarcals i locals.

No us preocupa que el nom pugui fer pensar que només us interessa la protecció de les descàrregues a Internet?

Fotografia de Isma Monfort a FlickrLa història demostra que els nous partits polítics sempre ho tenen complicat. El sistema està muntat d’una forma que fa complicat treure el cap entre els establerts. A partir d’aquesta premisa, considerem que el nom té més avantatges que desavantatges.

Si ens diguéssim “Partit de la democràcia directa i dels drets humans” segur que ningú es molestaria a conèixer-nos. En canvi, si ens diem a nosaltres mateixos “pirates“, el terme es pot entendre de diferents maneres, per exemple, com aquells que lluiten contra l’establishment.

Perquè creieu que és tant important l’accés gratuït a la cultura i els drets d’autor, o la reforma del sistema de patents? Com valoreu el treball intelectual que hi ha al darrere?

Un aclariment: Pirates de Catalunya  defensa l’accés lliure a la cultura, no necessàriament gratuït. Som els primers a defensar els drets d’autor i, per això, proposem un altre tipus de llicències copyleft (en oposició al copyright). Per exemple, les llicències Creative Commons defensen l’autor protegint els seus drets i assegurant la màxima difusió de la seva obra. El problema actual és que la normativa no defensa els drets dels autors, sinó dels conglomerats empresarials que acumulen drets des del punt de vista purament financer i especulatiu, no del cultural.

Internet és un gran mercat per publicitar tota obra cultural, i les diferents indústries (cinematogràfica, musical, editorial) s’apropien dels drets dels autors per lucrar-se amb ells. Prestar un llibre o un CD, mentre no hi hagi ànim de lucre, no és un delicte. I la còpia de fitxers no és robar, perquè qui permet la còpia segueix tenint el fitxer original.

Sense un accés real a la cultura per a tothom, com passava a l’edat mitjana, l’únic que es té és una separació entre els lletrats i els ignorants, tancant les portes a l’evolució de les persones i de la societat. Si aquest accés està basat completament en la capacitat adquisitiva, sense altres consideracions, és una forma de fer-la exclusiva i classista.

El vostre ideari fa força referència a la democràcia participativa, un tema força recurrent en el moviment 15-M. Quina valoració en feu?

El moviment 15-M és posterior al moviment pirata i a la fundació de Pirates de Catalunya, i sorgeix pel cansament ciutadà a què els polítics obeeixin els grans capitals en comptes dels ciutadans. La gent vol participar, debatre, decidir, sobre temes que l’afecten directament i els partits tradicionals no ofereixen aquesta possibilitat.

No obstant això, el moviment 15-M és apartidista, per això PIRATA.CAT no adopta cap postura oficial, si bé la majoria dels nostres afiliats donen suport i molts fins i tot col·laboren amb el moviment.

Una particularitat del vostre ideari és que us situa fora del clàssic eix esquerra-dreta. Tanmateix, com us situarieu en relació als altres partits parlamentaris?

El terme esquerra-dreta és una qualificació del segle XX i ja som al XXI, el més important per a nosaltres, més enllà d’un posicionament polític, és defensar la Declaració Universal dels Drets Humans i l’ideari pirata. Qualsevol tema que es trobi fora d’aquests dos àmbits, han de ser els ciutadans els que s’hi pronunciïn per referèndum, o qualsevol altre mecanisme de participació establert.

El fet que les vostres polítiques depenguin del vot dels afiliats, no us fa una mica imprevisibles de cares a l’electorat?

Les necessitats i condicions varien al llarg del temps. Una normativa del segle XVIII o XIX, per no anar més enrere, té un altíssim percentatge de probabilitat de ser o inútil o absurda o les dues coses, avui en dia. Això tampoc vol dir que s’hagin de canviar les lleis cada quinze dies, la gràcia està, com tot en la vida, en trobar un equilibri.

Fotografia de Pirates de Catalunya de Papapep FlickrQualsevol persona pot afiliar-se a PIRATA.CAT i participar en les decisions a través d’Internet, mitjançant el Sistema de Participació Ciutadana, decidint a través de democràcia directa el o els vots dels representants pirates en ajuntaments, Parlament o Congrés dels Diputats. Afiliar-se és gratuït i permetem la doble afiliació (és a dir, estar afiliat a un altre partit).

Com ja hem mencionat, tenim dos puntals bàsics per definir la nostra política: la Declaració Universal dels Drets Humans i l’Ideari Pirata. A partir d’aquí, tot el que no es pugui encabir es decideix via democràcia directa. Per tant, és previsible que totes les decisions que siguin producte de la democràcia directa no aniran en contra de coses que la majoria de les persones estaria a favor.

Per altra banda, aquesta pregunta la podríem fer al respecte de l’actuació i el funcionament dels partits “amb noms seriosos i de postures tradicionals”, que a les campanyes electorals diuen que faran A i mai faran B i C, per acabar no fent A, i fent B, C, D i E. A més, fins les properes eleccions, i com tinguin majoria absoluta ja no en parlem, no se’ls pot aturar els peus. Us sembla un sistema més raonable? A nosaltres absolutament no.

Què n’opineu del model suís, on tots els partits estan al govern i totes les lleis importants i iniciatives populars es voten per referèndum?

Així hauria de ser també a Catalunya i a Espanya. Els suïssos estan demostrant que consultar la ciutadania és perfectament possible. La tecnologia és prou madura per permetre votar de forma més àgil, de manera que demanar l’opinió a la ciutadania ja no implica grans despeses organitzatives i d’infraestructures. Si és possible presentar la renda per internet, per què no ha de ser possible votar?

Els vostres homòlegs alemanys ja estan al parlament. Què n’extraieu de la seva experiència parlamentària de cares al vostre futur?

Ells són els “conillets d’índies” del moviment pirata internacional. Ja estan demostrant als polítics tradicionals que és possible una altra forma de fer política. El nostre handicap, de moment, és l’escassa cobertura que tenim en els mitjans de comunicació. Però a poc a poc ens anem donant a conèixer.

Quant a Xavier Bofill

A aquest gironí que es dedica a la recerca, quan arriba el cap de setmana ho deixa tot, bata de laboratori i provetes, per anar a córrer, pujar cims del Pririneu o viatjar per les seves contrades. Així que amb el bloc de notes a la mà, em proposo fer-vos cinc cèntims de tot allò que crec que us pot interessar.
Aquesta entrada s'ha publicat dins de Entrevistes, Internet, Política, Societat i etiquetada amb , , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari