Alcaldes de Girona

  • Marià Berga (1814)
  • Narcís de Foixà (1814-1820)
  • Francesc de Delàs (1820-1821)
  • Francesc de Camps i Font (1821-1822)
  • Josep Antoni de Ferrer (1822-1823)
  • Valentí Comas (1823-1836)
  • Joan Danís (1836)
  • Narcís de Camps (1836-1838)
  • Narcís Germen (1838)
  • Marià Camps i de Niubò (1838)
  • Baldiri Simon (1838-1839)
  • Francesc Camps i Roger (1839-1840)
  • Antoni Martí i Serra (1840)
  • Francesc Camps i Roger (1840)
  • Marià Camps i de Niubò (1840-1841)
  • Narcís Sicars (1841)
  • Joan Urgell (1841-1842)
  • Joan Martell Domènech (1842)
  • Tomàs Narcís Blanch (1842)
  • Ramon Contreras (1842)
  • Joan Martell Domènech (1842-1843)
  • Marquès de la Torre (1843-1844)
  • Josep de Caramany (1844-1846)
  • Ventura Mercader (1846-1854)
  • Josep Coll (1854)
  • Joan Balari (1854-1856)
  • Marià Hernández (1856-1862)
  • Joaquim Rigau (1862-1863)
  • Ignasi Bassols (1863-1866)
  • Pere Viñas (1866-1867)
  • Joaquim de Cors i Guinart (1867-1868)
  • Francesc López Martínez (Corregidor) (1868)
  • Pere Barragán i García (Progressista) (1868-1869)
  • Joaquim Massaguer i Vidal (Progressista) (1869-1872)
  • Pere Barragán i García (Liberal) (1872-1873)
  • Joaquim Riera i Bertran (Federal) (1873)
  • Narcís Farró i Albert (Federal) (1873)
  • Josep Prats i Font (Federal) (1873)
  • Ignasi Bassols i de Rovira (1873-1874)
  • Pere Gahit i Vié (1874-1875)
  • Marià de Camps i de Feliu (1875-1877)
  • Josep Mollera i Calvet (1877-1880)
  • Pere Grahit i Vié (1880-1881)
  • Martí Coll i Lliura (1881-1882)
  • Joan Romaní i Miguel (1882-1883)
  • Francesc de P. Massa i Vall-llosera (1883-1885)
  • Andreu Tuyet i Santamaria (1885-1886)
  • Francesc de P. Massa i Vall-llosera (1886-1887)
  • Emili Grahit i Papell (1887-1891)
  • Agustí Garriga i Mundet (1891)
  • Andreu Tuyet Santamaria (1891-1892)
  • Francesc de Ciurana i Hernández (1892-1895)
  • Joaquim d’Espona i de Nuix (1895-1897)
  • Antoni Boxa i Bagué (1897-1899)
  • Manuel Català i Calzada (1899-1904)
  • Francesc de Ciurana i Hernández (1904-1906)
  • Frederic Bassols i Costa (1906-1907)
  • Manuel Català i Calzada (1907-1909)
  • Francesc Montsalvatge i Fossas (Lliga) (1909)
  • Francesc de Ciurana i Hernández (1909-1910)
  • Artur Vallès i Rigau (1910-1914)
  • Francesc Coll i Turbau (1914-1916)
  • Lluís de Llobet i de Pastors (1916-1917)
  • Frederic Bassols i Costa (1917)
  • Albert de Quintana i Serra (Lliga) (1917-1918)
  • Frederic Bassols i Costa (1918-1920)
  • Albert de Quintana i Serra (Lliga) (1920-1921)
  • Francesc Coll i Turbau (Lliga) (1921-1923)
  • Frederic Bassols i Costa (1923)
  • Lluís de Puig i Viladevall (1923-1924)
  • Joan Tarrús i Bru (1924) – Va néixer a Olot l’any 1880. Llicenciat en Medicina, olftalmòleg. Exseminarista. Alcalde durant la I Dictadura (1924) i regidor (1927-1928). Tot i que no tenia vocació política, va esdevenir el primer alcalde del franquisme (6 de febrer a 23 d’octubre de 1939). El fet de ser l’únic oculista en actiu de la província va imperdir-li dedicar-se plenament al càrrec, però pocs dies després de deixar l’alcaldia van atribuir-li la presidència de la Diputació, càrrec que va retenir fins el març de 1940. Del 1947 al 1949 presidí el Cercle Artístic. Va morir a Girona l’any 1972.
  • Jaume Bartrina i Mas (1924-1925)
  • Frederic Bassols i Costa (1925-1927)
  • Jaume Bartrina i Mas (1927-1930)
  • Joaquim Tordera i Girbau (Republicà) (1930)
  • Francesc Coll i Turbau (Lliga) (1930-1931)
  • Miquel Santaló i Parvorell (ERC) (1931-1934)
  • Josep Maria Dalmau i Casademont (ERC) (1934)
  • Francesc Tomàs i Martín (Lliga) (1934-1936)
  • Llorenç Busquets i Ventura (ERC) (1936)
  • Expedit Duran i Fernández (CNT) (1936-1937)
  • Llorenç Busquets i ventura (ERC) (1937)
  • Pere Cerezo i Hernáez (ERC) (1937-1939)
  • Joan Ballesta i Molinas (PSUC) (1939) – Va néixer a l’Escala l’any 1893. Va ser elegit president local del Partit Republicà Federal Nacionalista de les comarques de Girona, partit sorgit de la coordinació de la Unió Federal Nacional Republicana de l’Alt i el Baix Empordà i del Centre d’Unió Republicana de Girona. Aquest partit més la Federació Republicana Socialista de l’Empordà conformarien més tard ERC. Fou representant sindical del CDCI, un sindicat pròxim a la UGT. El 19 d’octubre de 1936 esdevenia president del Consell Municipal de Palau-S’acosta en nom d’ERC. Llavors encara militava al PRFN integrat dins ERC. El 14 de desembre d’aquell mateix any, en dissoldre’s el Comitè Antifeixista que regia la població es modificà el consistori però ell continuà d’alcalde, ara en nom del PSU (Partit Socialista Unificat de Catalunya). Quinze dies abans de l’ocupació de la ciutat, en un intent desesperat per constituir el darrer Ajuntament de Girona, ja que Pere Cerezo havia marxat a l’exili, els representants de CNT, UGT, PSU i JSU van elegir-lo alcalde el dia 28 de gener de 1939. Finalment, marxà a l’exili i morí l’any 1962 a la vila francesa de Chanes.
  • Joan Tarrús i Bru (1939) – Va néixer a Olot l’any 1880. Llicenciat en Medicina, oftalmòleg. Exseminarista. Alcalde durant la I Dictadura (1924) i regidor (1927-1928). Tot i que no tenia vocació política, va esdevenir el primer alcalde del franquisme (6 de febrer a 23 d’octubre de 1939). El fet de ser l’únic oculista en actiu de la província va impedir-li dedicar-se plenament al càrrec, però pocs dies després de deixar l’alcaldia van atribuir-li la presidència de la Diputació, càrrec que va retenir fins el març de 1940. Del 1947 al 1949 presidí el Cercle Artístic. Va morir a Girona l’any 1972.
  • Albert de Quintana i Vergés (1939-1946) – Va néixer a Girona l’any 1904. Llicenciat en Dret. Membre d’una nissaga de polítics. Fou regidor de l’Ajuntament de Barcelona, en representació de la CEDA, durant el temps de suspensió de l’Estatut de 1932. El 19 de juliol de 1936, com a oficial de complement, es presentà al Govern Militar de Girona i prestà servei durant la proclamació de l’estat de guerra. Condemnat pel Tribunal Popular, va passar tota la guerra en diferents presons. El 1939 va convèncer Tarrús perquè acceptés l’alcaldia amb la promesa que seria el seu braç dret. Del 23 d’octubre de 1939 al 2 de desembre de 1946 fou alcalde, any en que fou rellevat tot el consistori, després d’una topada amb el governador Mazo Mendo. Quintana presidí la ciutat després de la guerra, moment pel qual la ciutat passà moltes dificultats. Del 1941 al 1948 va ser delegat provincial d’ex-captius, i del 1945 al 1948 president del Girona C.F. Secretari de la Cambra de Comerç des del 1940, es jubilà el 1975.
  • Antoni Franquet i Alemany (1946-1957) – Va néixer a Girona l’any 1909. Capità mutilat. Vinculat a una família d’impressors i llibreters. Alferes de complement, l’any 1936 es presentà al Govern Militar perquè li fos assignada una responsabilitat. Sotmès al Tribunal Popular, finalment fou absolt de l’acusació que el relacionava amb l’aixecament. El desembre d’aquell mateix any traspassà la frontera i s’allistà al bàndol franquista. Ferit a la batalla de l’Ebre, el 1939 va retornar a Girona on per la seva mutilació i militància a la Falange començà a servir càrrecs del nou règim. Fou delegat provincial d’excombatents, diputat gestor, secretari provincial de FET y de las JONS, sotscap provincial del Movimiento (1944-1957), que compartí amb l’alcaldia, on es remarcà per la fidelitat al governador i per una gestió austera. Per raons familiars, l’agost de 1957 abandona sobtadament tota activitat política.
  • Joan Maria de Ribot i de Balle (1957) – Va néixer a Girona el 24 de febrer de 1919. Llicenciat en Arquitectura i també en Urbanisme. També doctor en Arquitectura. Germà del també alcalde, Ignasi de Ribot. Exercí d’alcalde de la ciutat de Girona tan sols un any. Ha dedicat la major part de la seva vida a l’arquitectura, amb alguns edificis emblemàtics com el garatge Forné. També ha dut a terme nombroses restauracions d’edificis del patrimoni de la ciutat com el Claustre i la Torre de Carlemany de la Catedral de Girona, l’església de Sant Nicolau, el monestir de Sant Pere dels Galligans, la Fontana d’Or o les Torres de Palau.
  • Pere Ordis i Llach (1957-1967) – Va néixer a Crespià l’any 1913. Llicenciat en Medicina, uròleg. Membre d’una família de terratinents i polítics, d’antecedents tradicionalistes, lluità durant la guerra en el bàndol franquista. El 1939 entrà a Girona amb l’exèrcit de Camilo Alonso Vega, i s’afilià a la Falange. El 1949 va ser nomenat director de l’Hospital Provincial i accedí alhora a l’Ajuntament de Girona, del qual va ser tinent d’alcalde fins 1955. Presidí la Societat de Tir i exercí la secretaria provincial de Sanitat de la FET y de las JONS. El seu nomenament a l’alcaldia, el setembre de 1957, va coincidir pràcticament amb l’arribada d’Alonso Vega al ministeri de Governació. L’actuació al capdavant del consistori refermà el desplegament de la política “desarrollista”. Va ser rellevat del càrrec el febrer de 1967, però el setembre del mateix any i fins a l’octubre de 1972 presidí la Diputació.
  • Josep Bonet i Cufí (1967-1972) – Va néixer a Fonteta l’any 1913. Llicenciat en Ciències. Delegat de l’Instituto Nacional d’Estadística. Excombatent i afiliat a la Falange des de 1940. En les eleccions municipals de 1957 va ser candidat pel terç familiar, però va ser superat per la resta d’aspirants. Del 1958 al 1964 s’encarregà de la delegació provincial d’Associacions del Movimiento. També ocupà la vicepresidència de la Junta Provincial d’Educació Física i Esports i la vicesecretaria provincial d’Ordenació Econòmica. Del febrer de 1967 al febrer de 1972 va ser alcalde de Girona, i gestionà la transformació desmesurada de la ciutat, castigada un altre cop per les inundacions. Morí a Girona l’any 1982.
  • Ignasi de Ribot i de Balle (1972-1979) – Va néixer a Girona l’any 1926. Llicenciat en Dret. De família terratinent i tradicionalista, no s’afilià a mai a la FET y de las JONS. El 1967 va perdre en les eleccions de procuradors a Corts de representació familiar. Abans d’arribar a l’alcaldia, el febrer de l’any 1972, fou cap de la Germandat Sindical de Pagesos i Ramaders, president de la Cambra Sindical Agrària, president del Casino de Girona i regidor del terç sindical des de 1971. Fins a l’abril de 1979 correspongué dirigir l’alcaldia de la ciutat en els últims dies del franquisme i la transició. Durant aquests anys prengué certes mesures per parar el desgavell urbanístic i millorar els aspectes culturals.
  • Joaquim Nadal i Farreras (PSC-PSOE) (1979-2002) – Va néixer el 31 de gener de 1948 a Girona. Catedràtic d’història contemporània de la Universitat de Girona. Va ser el primer alcalde gironí escollit després de la transició espanyola de 1979, fins l’any 2002 en que renuncià al càrrec. Ocupà l’escó de diputat al Parlament de Catalunya des de 1984, i l’any 1995 es presentà com a candidat a la presidència de la Generalitat de Catalunya pel seu partit (PSC-PSOE), però no ho aconseguí. Fou president del grup parlamentari socialista durant la V Legislatura (1995-1999) i des de 1999 portaveu del mateix. L’any 2003 entrà al govern de la Generalitat de Catalunya com a conseller del departament de Política Territorial i Obres Públiques i portaveu del govern. En les eleccions de novembre del 2006 fou revalidat en el seu càrrec de conseller i deixà de ser portaveu del govern per la supressió d’aquest càrrec. Ha publicat diversos llibres sobre la història de la ciutat com Municipi i ciutat. Girona com a exemple (1988) o La Catedral de Girona (2003).
  • Anna Pagans i Gruartmoner (PSC-PSOE) (2002-2011) – Va néixer el 10 de maig de 1952 a Girona. Llicenciada en Geografia i Història per la Universitat Autònoma de Barcelona, va exercir de professora en l’IES Vicenç Vives de Girona, l’IES Salvador Espriu de Salt i finalment l’IES Santiago Sobrequés. Va entrar a l’ajuntament l’any 1991 com a regidora d’Educació, càrrec que ocuparia fins l’any 1995 conjuntament amb la regidoria d’Esports. L’any 1999 va ser escollida tinent alcalde de Coordinació, Via Pública i Seguretat fins a 2001 en que ocupà l’alcaldia adjunta. El gener del 2002 en dimitir l’anterior alcalde, Joaquim Nadal i Farreras; aquesta entrà en el càrrec de primera alcaldessa de la ciutat de Girona. L’any 2003 guanyà les seves primeres eleccions municipals, i va ser alcaldesa fins el 2011 en que deixà el càrrec.
  • Carles Puigdemont i Casamajor (CiU) (2011-Actualitat) – Va néixer el 29 de desembre 1962 a Amer.  Va estudiar de filologia catalana al Col·legi Universitari de Girona i ha treballat en el món del periodisme al diari El Punt, l’Agència Catalana de Notícies i el periòdic Catalonia Today. És diputat al Parlament de Catalunya des del 2006, on ha participat en les comissions d’Acció Exterior i de la Unió Europea, Polítiques de Joventut; i Cultura i Llengua, de la qual n’és president. L’any 2007 va entrar per primera vegada com regidor a l’Ajuntament de Girona, a partir de les eleccions del març del 2011 n’és l’alcalde.