El cristianisme a Girona

El cristianisme arribà aviat; Prudenci dóna testimoni del màrtir Feliu en temps de Dioclecià.

El cristianisme va anar-se propagant a Girona, possiblement al final del segle III, com ho demostra el crescut nombre de màrtirs que es produïren en les persecucions contra els cristians, especialment en l’època de Dioclecià.

Quan Dacià va ser enviat a la península, per complir les severes ordres de persecució, es diu que es va dirigir a Saragossa, enviant a Girona i al Rosselló a Rufí, que començà una tremenda repressió martiritzant en aquesta ciutat als sants Vicenç i Oronci. En les actes de martiri d’aquests sants es diu que llavors Pons era bisbe de Girona, això sembla demostrar que ja llavors era seu episcopal i que el nombre de cristians devia ser considerable, doncs més de dos-cents d’ells patiren aquell martiri.

El segon bisbe del que se’n té noticia és Sant Narcís, el qual va patir el martiri i la mort en el cementiri cristià que existia on es va aixecar més tard l’església de Sant Feliu.

Entre les persecucions més dures patides aquí pels primers cristians destaquen les de Dioclecià, Màxim i Galeri.

Aquells primers cristians gironins, per esquivar els riscos que representava llavors fer pública manifestació de la seva fe, sembla ser que utilitzaven per les seves reunions unes coves, com catacumbes;que existien en el cementiri situat a l’esquerra del camí que sortia de la porta de les Gàl·lies.

El nombre de màrtirs s’avalua per alguns historiadors en més de 360, un nombre certament molt gran per una ciutat petita com era Girona.

Sarcòfags de la façana lateral de la col·legiata de Sant Feliu

Sarcòfags situats a la façana latera de l'Església de Sant Feliu

Les persecucions no van cessar fins que arribà la pau de Constantí l’any 312. A partir de llavors el cristianisme cresqué extraordinàriament i en plena llibertat. Aviat es procedí a aixecar a Girona la primera església que, segons Lliberat, es va edificar l’any 326 sota l’advocació de Santa Maria, emplaçant-la en el mateix lloc en que van patir el martiri Sant Feliu, Sant Narcís i altres màrtirs, i que és el lloc on es troba avui en dia l’església de Sant Feliu.

Es manifesta així la relació de la comunitat cristiana amb Roma, els sis sarcòfags protoconstantinians de factura romana de l’església de Sant Feliu.