Vida de Sant Feliu

Sant Feliu o Fèlix de Girona (1 d’agost):

Va ser una de les innombrables víctimes de l’última de les grans persecucions del Imperi romà contra el cristianisme, a mans de Dacià.
A la vida de Sant Feliu es barregen molt els fets històrics i la llegenda. Les actes del seu martiri conjuntament amb les de Sant Cugat van ser modificades posteriorment, la qual cosa els hi fa perdre part del seu valor històric.

Ell i el seu company Cugat van néixer a Àfrica, en concret, a la regió de Scilitana, en el si de famílies acomodades. A Cesarea Marítima van estudiar i van tenir els seus primers contactes amb el cristianisme. Les ensenyances dels Evangelis els van marcar tant profundament que varen decidir batejar-se, en un moment en que l’Imperi romà aplicava una gran repressió contra aquells primers cristians. Aquesta repressió els acabaria per fer-los donar les seves vides en un heroic acte de testimoni de la divinitat de Jesús.

A finals del segle III, la Roma pagana comença a desaparèixer per donar lloc a la Roma cristiana, però no sense intentar afogar-ho inútilment amb les seves pròpies mans els emperadors romans. En aquestes dècades la persecució assotava tan sols algunes de les províncies del vast Imperi, entre elles la Tarraconense (Tarragona). L’ordre d’extermini dels cristians havia sigut donada pels poderosos Dioclecià i Maximilià, que feia poc que s’havien repartit els territoris imperials, els quals no podien ser governats per un sol home.

Feliu i Cugat conseqüents amb els ensenyaments de Jesús, decideixen abandonar el seu país, on encara no havia arribat l’ordre imperial d’extermini per anar a ajudar als cristians de la Tarraconense en la difícil situació en la que es trobaven. Plens d’amor al pròxim i simulant l’ofici de mercaders –tal i com diuen les seves actes de martiri- , travessen el Mediterrani i arriben respectivament a Empúries i a Barcino (Barcelona). Feliu es trasllada a Girona on tindran lloc les seves activitats heroiques.

A Girona, Feliu promogué tanta admiració entre el poble per la integritat de la seva vida i per la seva caritat, que molts pagans es convertiren al cristianisme. Aviat la seva presència i activitat inquietà a les autoritats que el portaren davant del tribunal del pretor, el magistrat romà que exercia la jurisdicció a Roma o a les províncies. Del tribunal passà a la presó;  on després de rebre la sentència condemnatòria fou sotmès als més durs càstigs, dels quals es diu que en va ser alliberat varies vegades per intercessió angèlica. Primer va ser víctima de diferents tortures, després lligat a uns cavalls i arrossegat pels principals carrers de la ciutat. Després, passa de nou per diferents pobles i es traslladat a la platja de Sant Feliu de Guíxols, on el llencen al mar lligat a una roda de molí al coll. Novament es salvat per la intercessió d’uns esperits que suaument el condueixen a la platja. Finalment, acaba heroicament la seva vida quan es sotmès al terrible suplici d’arrencar-li la carn amb uns ganxos de ferro. Aquest fet tindria lloc prop de l’any 304 i poc després del martiri de l’apòstol de Barcelona Sant Cugat en el Castell Octavià, avui Sant Cugat del Vallès.

Sembla clar que Sant Feliu no pertanyia al clergat, ni desenvolupà cap mena de ministeri sagrat. Era un simple seglar que es convertí en missioner.

La fama del seu martiri arribà aviat a tota la comunitat cristiana de la època, i cent anys més tard el primer gran poeta cristià, Prudenci, en el seu Peristephanon, el llibre dels màrtirs, el citarà dient:

La petita Girona, rica en cossos sants,
mostrarà les venerables restes de Sant Fèlix.

Posteriorment, els Pares de l’Església Visigòtica recordaran els seus miracles i fets extraordinaris obrats al costat de la seva tomba. També el rei Recared anirà en peregrinació fins a Girona per tal d’oferir-li una corona d’or com a vot.