Els jueus a Girona

Carrer de la Força - Call Jueu

El carrer de la Força és un dels més emblemàtics i característics del Call de Girona

El barri jueu a Girona o Call, especialment en el segle XIII, estava emplaçat en l’actual carrer de la Força. Aquest carrer antigament s’anomenava Sant Llorenç, i en la seva part superior del Call.

El carrer Claveria servia de límit del barri jueu per la part Est. Per la part Nord del barri hi havia un carrer ample, que s’anomenava de la Ruca, i de la Claveria baixava un carreró fins la Sinagoga, la qual estava enclavada en la part posterior de les primeres cases del costat dret del carrer de Sant Llorenç.

L’actual pujada de la Pera formava també part del barri jueu i era llavors un carrer amb moltapujada, que arribava fins a prop d’on hi ha l’actual porta dels Apòstols de la Catedral. Tot i així, les corresponents al sector més proper a la Catedral no estaven habitades per jueus sinó per canonges i beneficiaris de la mateixa.

L’Aljama o Casa del Consell jueu va estar emplaçada en l’actual casa de les Escolapies, i en la casa del costat, la que fa cantonada amb el carrer de la Força, possiblement fos propietat del cèlebre jueu gironí Bonastruc ça Porta.

Claudi Girbal va localitzar el cementiri jueu de Girona en la part de la muntanya de Barrufa o de Montjuïc, anomenada “Bou d’or”, al costat de la carretera del Pont Major.

Els jueus de les diverses localitats de Catalunya on hi havia Aljama pagaven importants quantitats d’impostos, tant als reis com als Jurats. Els jueus de Girona, l’any 1282, pagaven de l’impost anomenat “cenes reials”, la crescuda quantitat de 500 sous barcelonesos, quantitat igual que pagaven els jueus del Call de Barcelona.

L’any 1391 ingressaven els jueus gironins al Tresor reial 13300 escuts barcelonesos, el que ens dóna idea de la indubtable importància i riquesa dels jueus de Girona en aquell temps.

Entre la violència desfermada contra els jueus gironins sobresurt la que van tenir lloc l’any 1288, en la que Jaume I va haver d’armar-se amb la seva gent per defensar-los. Aquest atac va tenir lloc el dia de Divendres Sant.

Van ser importants els atacs i saqueigs del Call realitzats en el 1278, durant el regnat de Pere el Gran. Aquest va reprendre llavors els Jurats de Girona per no haver evitat aquest fet.

Un altre atac que va tenir importància va ser en l’any 1285, mentre Girona es preparava per lluitar contra el Rei de França, Felip “l’Atrevit”. Sembla ser que aquesta vegada van ser els almogàvers concentrats en aquesta ciutat per a la seva defensa els que van saquejar el barri jueu; en els anys 1348 i 1391, no tan sols va ser saquejat el Call sinó també incendiat i destruït parcialment. En aquesta ocasió els jueus van haver de buscar protecció a la Torre Gironella, on els va acollir el castellà d’aquesta fortalesa, Simó de Lloret.

L’any 1413, en temps de Ferran I d’Aragó, va haver-hi un altre moviment a Girona en contra dels jueus; i també el 1418 amb motiu de l’arribada del llegat del Papa Martí V es va produir un altre motí un cop celebrada la processó.

L’Aljama gironina es va distingir per les seves riqueses i especialment per les seves aportacions a la cultura hebraica. Aquesta Aljama es va convertir a la mort del savi rabí cordovès del segle XII, Maimònides, en una llar de cultura hebraica ortodoxa i en un centre d’on irradià durant molt temps el moviment de la Càbala.

Més informació sobre els jueus a Vida dels jueus a Girona i Museu d’Història dels Jueus.