Girona al segle XIV

En les Corts que el Rei Jaume va convocar a Girona i que es van reunir en el claustre de la Catedral, i en les quals assistiren el rei i els infants, es va acordar emprendre la conquesta de Sardenya. En aquestes Corts es va parlar per primera vegada dels “Ciutadans Honrats”, havent donat primerament aquest nom als que pels seus coneixements o per les seves rendes podien prescindir dels treballs manuals i aspirar a places o càrrecs públics.

Quan regnava Pere III “el Gran” (IV d’Aragó i II de València) i en néixer el seu fill Joan, com a prova de la seva satisfacció li va concedir el títol de Duc de Girona el 21 de Gener de 1351, donant-li en feu les terres que constituïen aquest ducat. Des de llavors va ser el Ducat de Girona el títol dels primogènits dels reis d’Aragó.

L’any 1333 les comarques gironines patiren una gran manca d’aliments sent conegut aquest atziac any com “l’any de la fam”. La causa principal va ser l’exigua collita que es va poder recollir degut a la sequera que va agostejar gran nombre de plantacions.

L’any 1336 havia pujat al tro aragonès Pere IV “el Cerimoniós”, anomenat també “el Cruel”. Encara que com a rei va treballar per l’engrandiment de Catalunya va ser cruel amb els seus familiars. Sembla ser que va influir en la mort violenta dels seus germans, va perseguí amb ràbia el seu nebot, el Comte d’Urgell i el seu cosí, el Comte d’Empúries. Aquest últim l’acusava d’haver permès en els seus estats el matrimoni del seu fill gran amb Violant. Es va refugiar a Avinyó on va gestionar l’ajuda d’alguns nobles francesos i havent aconseguit reunir algunes tropes, aquestes van entrar a Catalunya i van posar setge a la ciutat de Girona l’any 1385, però la ciutat estava molt fortificada i no van poder prendre-la.

En aquest mateix any el Príncep Joan, Duc de Girona, atorgà a aquesta ciutat el privilegi de tenir Llotja o Casa de Contractació, la qual cosa prova la importància que en ella ja tenien els mercats i mercaders.

El Juny de 1315 Jaume II, per premiar als gironins la seva defensa contra els francesos, va concedir a Girona que ni aquesta ni els seus ravals paguessin tributs.

L’Abril de 1336, Pere va concedir autorització als residents de Girona que poguessin edificar en els terrenys de la plaça, a la riba del riu i en altres llocs públics. L’any 1339 va concedir autorització perquè tot el bestiar que es portés a Girona pogués pasturar en els prats, garrigues i terres ermes del camí de tot el territori de la vegueria, amb l’única condició que es reparessin els danys que s’ocasionessin a les plantacions de blat i hortalisses.

Al febrer de 1339, el Príncep Joan va disposar la reforma de l’Ordenança municipal donant ordre pel seu plantejament i per la formació del cens electoral de la ciutat.

La ciutat anava estenent-se per la part sud i pel Mercadal, les cases arribaven al que avui és la Rambla i pujaven cap el convent de Sant Domènec. Existia ja la plaça del Vi com ho testimonia una inscripció en la casa que fa xamfrà amb el carrer d’Abeuradors que ens indica que va ser construïda al 1330.

El Príncep Joan, primer Duc de Girona, va concedir al 1385 autorització per elegir dos cònsols que fallessin en les causes suscitades entre comerciants. Aquesta concessió denota la positiva importància que la vida comercial de la ciutat  suposava ja en aquell temps.

El març de 1395 va ser fundada la Biblioteca de la Catedral i instal·lada damunt del que era l’escola.

En aquest segle, Girona, va arribar a comptar amb prop de 8000 habitants, la qual cosa la convertia en la segona ciutat de Catalunya, però les adversitats de “L’Any de la Fam”  (1333), la Pesta Negra (1348) i l’assalt al barri jueu (1391) la van arruïnar en gran mesura.

En el transcurs del segle XIV, va anar creixent la indústria de Girona. Va tenir Taula de canvis o Banc Públic, va comptar amb un barri dedicat al mercaders – la part més baixa de la ciutat, propera a la muralla que la separava del riu- i va comptar amb un magistrat consular, encarregat dels negocis marítims, o sigui, del comerç amb les poblacions del litoral mallorquí, provençal i italià.

En aquella època era costum que els oficis s’agrupessin en carrers determinats, a això obeeix la toponímia de molts carrers gironins com Mercaders, Argenteria, Ballesteries, Ferreries Velles…

L’Ajuntament, va quedà constituït per representants dels tres estaments o “mans” en que apareixien agrupats els habitants de la ciutat: de la “mà major” (cavallers i nobles), de la “mà menor” (artesans) i de la “mà mitjana” (mercaders).

Com obra important d’aquest segle va ser la construcció de l’absis gòtic de la Catedral, i el pont de Sant Francesc, que estava quasi al mateix lloc on va ser edificat posteriorment el Pont de Pedra.

En les inundacions que va patir la ciutat el 1367 i el 1380 es fa esment de les escrivanies que existien a la Cort – Reial i dels veïns propers al pou de la Pujada de Sant Martí, cosa que prova que ja estava edificat tot aquell sector de la ciutat.

A mitjans del segle XIV, els veïns del burg o barri de Sant Pere que depenien del Monestir de Sant Pere de Galligans i que vivien fora del recinte emmurallat de la ciutat, anomenat Planiol, van reclamar ser incorporats a Girona.  Van prometre als Jurats de la ciutat pagar els impostos, contribuir als donatius que Girona fes als monarques, sufragar la part que els correspongués en les despeses municipals i, al mateix temps, obeir i observar les ordenances del Consell de la ciutat.

Pere III va recobrà de l’Abad de Sant Pere de Galligans la jurisdicció civil i criminal sobre els veïns d’aquell barri, i poc temps després aquest va quedar incorporat a la vida municipal de la ciutat i decidí tancar-lo amb muralla. El rei Pere III, va fer construir també l’anomenada Torre Cornelia, situada al nord-oest de les Sales Capitulars.

Existeix una inscripció que diu:

“Aquesta torra appelada torra Cornelia focomansada de voluntad del Consyl de la ciutat de Gerona per los honrats en R. Malars, Francesc Celoni, R. Ribot, Francesc Zatria, A. de Vilagran e G. Guic, jurats de lepredita ciutat, dimecres XVI de mars del any de la Nativitat de nostro Senyor MCCCLXII”

També en aquest segle, la Col·legiata de Sant Feliu, a semblança del que havia fet el Capítol de la Catedral en el segle anterior va crear una escola annexa a aquesta Col·legiata. Al final d’aquest segle es va fundar el Col·legi d’estudiants de novicis establert junt al portal de Sobreportes pel metge Ramon Querol o Carol (1393) i el Col·legi de pàrvuls, establert al costat de l’Hospital extramurs de Santa Caterina pel mercader Jaume Beuda (1398).

Girona anava fent-se un centre comercial important, al que concorrien els habitants d’altres comarques per efectuar intercanvis. El costum va anar establint la celebració de mercats més importants que els que periòdicament es celebraven i es van anomenar “Fires”. Aquestes sovint es posaven sota l’advocació d’algun sant venerat en el país que facilitava el recordatori de la fira.

El rei Martí, el 16 de gener de 1339, va concedir el privilegi necessari perquè Girona pogués celebrar anualment la seva “Fira de Sant Narcís”.