Girona al segle XVI

Poca cosa cal destacar en la història de Girona en el segle XVI com no sigui el lent procés de la ciutat en la seva millora material i cultural.

El 4 de desembre de 1561 es va procedir a col·locar la primera pedra de l’edifici destinat a Estudi General o Universitat, que es va aixecar junt al convent de Sant Domènec, en el paratge anomenat en aquells moments “Rambla de Sant Domènec”. L’edifici universitari creixia molt lentament per manca de recursos fins que un gironí, Ivo Arnós, va fer un donatiu de 744 lliures barcelonines, amb aquesta aportació es van incrementar considerablement aquelles obres.

Mentrestant, havien començat a funcionar càtedres de gramàtica, dret, lleis i ciències naturals, que es van donar provisionalment en diversos locals del Municipi i del Capítol.

El primer centre docent gironí va portar, en el decurs de més d’un segle, una actuació que bé podem qualificar de brillant però, desgraciadament, en temps de Felip V i al ser tancades per ordre d’aquest rei totes les Universitats que funcionaven a Catalunya, va haver de ser també tancada la de Girona, creant-se llavors la Real Pontifícia Universitat de Cervera, que va absorbir totes les universitats catalanes.

En el 1581 els pares Jesuïtes van fundar a Girona un col·legi (actualment edifici de Sant Martí).

En el transcurs d’aquest segle XVI es va acabar la muralla que tancava el barri del Mercadal.

També, en aquest temps, va ser incorporada a Girona la vegueria de Besalú i, a partir de llavors, la vegueria de Girona va ser anomenada “Vegueria ampla de Garona”.

Durant aquest segle van ser edificades a Girona moltes cases senyorials, perquè moltes famílies poderoses del camp van passar a residir a la ciutat.

Girona va ser visitada per diferents monarques: Ferran el Catòlic, en diverses ocasions; per Felip el Bell, Carles I d’Espanya i V d’Alemanya, Felip II i per Maximilià de Baviera i la seva esposa – germana de Felip II-.

En la branca de les activitats, en el transcurs del segle XVI van créixer petites indústries com les dels teixits.