Girona al segle XVIII

En el segle XVIII, al produir-se l’alçament a favor de l’Arxiduc Carles d’Àustria (1705), Girona es va pronunciar al seu favor. Avançada la guerra, les forces borbòniques del Duc de Noailles van assetjar la ciutat  i es van apoderar d’ella al gener de 1711. Les forces austríaques del general Wetzel, van intentar recuperar-la, però el Duc de Berwick, amb un exèrcit de 20000 homes els va obligar a aixecar el setge. La victòria de Felip V va comportar la reestructuració territorial i administrativa.

Va ser promulgat al 1716 el “Decret de Nova Planta”. Pel que fa referència a Catalunya, el poder regional va recaure, amb un equilibri dual, en el capità general i governador i en la Real Audiència. De les qüestions econòmiques i financeres se’n va fer càrrec l’intendent.

En l’àmbit comarcal, els antics veguers van ser substituïts per corregidors o alcaldes corregidors.

Els municipis van quedar desvinculats de l’organització gremial que havia influït fins aleshores considerablement en ells; l’aristocràcia i l’antiga noblesa van dominar bona part dels municipis, a l’integrar-se a ells.

Es va procedir a una revalorització del règim senyorial, però supeditant-lo, naturalment, a l’organització i autoritat de l’Estat. El Govern va exercí també, a partir d’aquell moment, una espècie de control governatiu pel que fa referència als gremis i, a Catalunya van quedar refoses les Universitats que existien en la que es va crear a Cervera, que va ser l’única autoritzada en tota la regió en aquell moment. Com pot deduir-se, l’organització estatal i regional espanyola, es va fer sota un patró preferentment orientat a la manera com s’havia organitzat a França.

Amb la imposició del castellà com a idioma oficial i la creació del cadastre, el resultat del Decret de Nova Planta va ser la centralització i un extraordinari reforçament del poder monàrquic.

Durant la resta d’aquest segle la història de la ciutat va ser anodina; entre 1718 i 1787 es va doblar la població, l’estructura menestral es manté i, tant Young com Zamora parlen d’una ciutat sense indústria i amb una agricultura tècnicament avançada.

La conservació de l’Antic Règim va ser un dels objectius principals de les classes dirigents de la ciutat, la ideologia il·lustrada no arrela massa ja que a part de les figures de Jaume Oliveres i de les vel·leïtats del bisbe Lorençana, no ha estat provat cap nucli il·lustrat important.

A partir de 1789, Girona queda immersa per la seva situació geogràfica, en les conteses que van enfrontar la monarquia hispànica i la República Francesa. Des de l’esclat de la gran guerra (1793), el territori gironí es va convertir en camp de batalla i la capital va ser el centre de l’organització de l’Exèrcit de Catalunya.