Girona comtal

El comtat de Girona va ser establert l’any 785 i el seu primer comte va ser Rostaing o Rostany; i es té notícies que l’any 802 era comte de Girona Adamar; el 812 Odiló; el 815 Ragofred. Irmengaris (possiblement Ermangol d’Urgell) governà aquest comtat el 818; Rampó el 823; Gaucelm del 824 al 832; Bernat del 834 al 844; Alaric o Adalaric el 843; Guifré en el 850; Augari, en el 866 i Deyla del 879 al 894. Suposen alguns historiadors que d’aquest últim heretà el comtat Guifre I “el Pilós” Comte de Barcelona.

Sembla que van ser també comtes de Girona Miró I i el bisbe Miró II. Alguns historiadors suposen que Guifré “el Pilós” heretà el comtat de Girona en el 880 a la mort del bisbe Miró II sense successió.

L’any 908 es celebrà a Girona una assemblea eclesiàstica que nomenà a Guiu bisbe. En aquesta època l’església gironina, rica i poderosa, exercí fins i tot algunes funcions públiques, delegades pels comtes, com és el dret atorgat pel comte Sunyer (934) d’encunyar moneda amb un terç dels beneficis.

Durant la minoria d’edat del comte de Barcelona Berenguer Ramon I “el Corbat”, la seva mare Ermessenda de Carcasona prengué les regnes de l’estat . Durant el temps que va ser comte de Barcelona Berenguer Ramon I “el Corbat”, la seva mare Ermessenda, vídua del comte Ramon Borrell III, intervingué abusivament en el govern del seu fill i va a arribar a promoure algunes intrigues. Per tal que el deixés en pau, Berenguer li atorgà la senyoria de varis castells, drets i rendes del comtat de Girona, i encara li va ser cedit la senyoria sobre la nostra ciutat i les seves fortaleses amb la condició que aquesta senyoria revertís novament al comtat de Barcelona, la qual cosa va ocórrer l’any 1056 al posseir el comtat Ramon Berenguer “el Vell”, nét d’Ermessenda.

En morir Ramon Berenguer “el Vell” el comtat de Barcelona es va dividir entre els seus dos fills bessons Ramon Berenguer II “Cap d’Estopes”Berenguer Ramon II “el Fratricida”. A aquest últim li va ser atorgat el domini de gran part del comtat de Girona. Sembla ser que les rivalitats i ambicions entre els dos germans van ocasionar la mort violenta de Ramon Berenguer II “Cap d’Estopes”, la qual se li va atribuir a Berenguer Ramon. El cos d’aquell comte va ser inhumat en el pòrtic de la Catedral romànica de Girona. Al construir-se la Catedral gòtica va ser dipositat en el sepulcre col·locat damunt la porta d’entrada de l’antiga sagristia, on es troba en l’actualitat.

El període comtal va finalitzar l’any 1162 començant llavors l’època dels reis. Així doncs comprèn 377 anys, des de l’any 785 en que va ser instituït el primer comte gironí fins el 1162 en que es va iniciar el règim monàrquic (Corona catalano-aragonesa).

Tot i haver quedat incorporat el comtat de Girona al de Barcelona, els comtes-reis van continuar ostentant el títol de Comtes de Girona. Així Ramon Berenguer IV s’anomenava Príncep de Barcelona, Comte de Girona i Marquès d’Osona.

En aquesta època, es degué consolidar segurament el call gironí, de gran importància fins que va ser liquidat pel pogrom de l’any 1391. A Girona els jueus van iniciar l’activitat comercial i el tràfic que comunicava l’Andalusia musulmana amb el centre d’Europa.

Durant els segles XI i XII, el creixement de Girona va ser interromput i van començar a sorgir barris burgesos a extramurs: Santa Maria, Sant Pere, Sant Fèlix i el Mercadal.

El recinte emmurallat de Girona en aquesta època seguia el mateix traçat que el romà, amb una lleugera variant que radica en el fet que on està el claustre de la Catedral va ser enderrocada la muralla romana. Les dependències de la Catedral eixamplades i els murs exteriors d’aquestes dependències van oficiar la nova línia de la muralla. Moltes de les torres medievals que es van afegir a la muralla van ser rodones.