Girona al segle XIII


Escultura de Jaume I el Conqueridor en el carrer que porta el seu nom

Escultura de Jaume I el Conqueridor en el carrer que porta el seu nom.

A principis del 1237 la municipalitat de Girona havent rebut ordre del Rei Jaume I perquè la ciutat preparés ajuda destinada a la projectada conquesta de València, va acordà mantenir a compta de la ciutat una companyia de terços i pagar a més altres atencions encaminades a aquella conquesta.

Jaume I va reunir les Corts a Girona el 1240 i el 1241. En les Corts que es celebraven a Catalunya, la ciutat de Girona estava representada per dos síndics que eren designats pels Jurats i pel Capítol de la ciutat.

Setge de 1285

El Rei d’Aragó, Pere III va ser excomulgat i amb aquest pretext, s’organitzà una creuada contra el monarca aragonès, promoguda especialment pel Rei de França, Felip III “l’Atrevit”, que va fer anomenar el seu fill Felip de Valois, Rei d’Aragó. El Rei Pere es va trobar doncs amb greus problemes i amb l’Empordà ocupat pels francesos.

Ramon Folch, governador de Girona i Vescomte de Cardona, va fortificar la ciutat tant com va poder, tot i que estava defensada, a més de per les tropes del rei i per les hosts dels nobles, per 600 sarraïns del regne de València.

El Rei Pere per socórrer Girona va demanar reforços a Aragó i als cavallers d’altres comarques de Catalunya però com els reforços no arribaven, aquest va semblar desentendre’s de l’empresa d’ajudar a Girona.

Els assetjats van sofrir els terribles efectes de la fam i de les epidèmies i el Vescomte de Cardona va poder fer arribar fins al rei una apressant demanda de socors si volia salvar la plaça. El rei va contestar a Ramon Folch que procurés resistir vint dies més, doncs confiava poder enviar ajuda en el decurs d’aquests dies.

Llavors el  Vescomte de Cardona va pactar amb el Comte de Foix, que manava les hosts franceses, una treva de vint dies prometent-li lliurar la plaça si passat aquest temps el rei no enviava a Girona l’ajuda que els havia promès.

Al terme dels vint dies fixats pel Vescomte de Cardona i, no havent rebut l’ajuda del Rei Pere, la ciutat es va rendir als assetjadors.

El Príncep Felip de Valois va entrar a Girona i va deixar a la ciutat una guarnició de 200 genets i 5000 infants, retirant-se amb la resta de l’exèrcit a l’Empordà.

Girona es va rendir per la fam i no perquè no poguessin forçar el setge de les nombroses forces franceses que l’assetjaren.

Els catalans i els aragonesos van emprendre la reconquesta del territori envaït pels francesos i, el dia 29 de setembre Girona tornava a quedar sota el poder del Rei Pere d’Aragó.

La lliçó rebuda va fer decidir als Jurats de reforçar i ampliar les muralles: en el segle XIV es va construir la de Sant Pere i es va acabar la que, sortint de la Força Vella, tancava la ciutat pel marge dret de l’Onyar.

Durant aquest segle va continuar estenent-se la ciutat per la part Nord a la vora del riu, per la part Sud quedà edificat el barri de la Cort – Reial i també avançant l’edificació pel carrer Ciutadans.

Al 1283 el Rei Pere va permetre als gironins que fessin ús dels usatges, costums i bons usos de la ciutat de Barcelona, en tot quan pogués resultar beneficiós pels interessos de Girona.

Funcionaven antigament a Girona uns molins fariners que utilitzaven com a força la desenvolupada per les aigües de la Sèquia Monar derivades del riu Ter. Va ser aleshores quan es va instal·lar un molí paperer. Sembla ser que aquesta antiga fàbrica de paper pot considerar-se com una de les primeres que van funcionar a Catalunya.

Dibuix segell de la ciutat de Girona de l'any 1288

Dibuix segell de la ciutat de Girona de l'any 1288

Van ser nombrosos els artesans dedicats a diverses especialitats de treball com ballesters, serrallers, orfebres, pintors, teixidors… En el transcurs d’aquest segle es van intensificar els gremis, organitzant-se en Confraries i quedant enfortit l’aspecte econòmic i laboral dels gremis.

Correspon a aquest segle l’escut més antic de la ciutat.