Girona musulmana

La població romano-gòtica, es resistí a la invasió musulmana (713-718). Els àrabs entraren a Girona a l’any 714. Les hosts que la conquistaren anaven dirigides per Muza-ben-Nosein.

La conquesta àrab produí en les nostres comarques un gran èxode de població cap a les muntanyes dels Pirineus i fins la Septimània (zona del Sud de França). Tot i això, els àrabs no arribaren a la part més abrupta dels Pirineus en les seves regions centrals i occidentals de Catalunya, allí on aconseguiren trobar refugi els fugitius, i on començaren a organitzar un focus de resistència. Constituïren l’anomenat Principat de Quintilià de Mongrony i, anys més tard, s’uniren als comtes francs fronterers i decidiren rescatar dels àrabs les terres situades a la part Nord de Catalunya.

Girona estava defensada pel governador Mahomed, el qual va fer front a les tropes franques de Ludovici Pius, fill de Carlemany. Els assetjadors desconfiaven ja de prendre la ciutat, quan els gironins radicats a l’interior, atacaren a les forces mores en els mateixos carrers de la ciutat, van matar a Mahomed i alliberaren Girona l’any 785.

Després de la presa de Girona, els francs nomenaren un comte que sembla ser que s’anomenà Rostaing o Rostany, i organitzaren més tard la Marca HispànicaMarquesat de la Gòtia. Aquesta és la manera com anomenaren els territoris àrabs conquistats de la part Nord del que és avui Catalunya amb l’objectiu de crear un estat defensiu des de Corbera fins a l’Ebre.

Els àrabs no es van donar per vençuts i així, l’any 793 Abd-el-Melik, al front d’un fort exèrcit prengué Girona de nou, degollant a molts dels seus habitants i destruint les muralles de la ciutat.

L’any 797 Lluís d’Aquitània, portant com a segon capitost a Guillem de Tolosa, que volia recuperar-se de la derrota patida anteriorment, reconquistaren altra vegada la Gàl·lia goda, assetjaren novament a Girona i la prengueren sense gaires pèrdues per part seva.

Tanmateix, l’Emir de Còrdova en saber que el seu exèrcit havia sigut derrotat, envià noves forces contra els francs i novament els àrabs, sota el control d’Alhaken, feren un setge a Girona l’any 798, guanyant-la per perdre-la ben aviat empesos per les forces franques que de nou conquistaren el Rosselló i el Nord de Catalunya.

L’any 812 es produí una nova i forta escomesa àrab sota el control del jove Abd-er-Haman, fill de l’Emir Alhaken; arribant les hosts sarraïnes fins als Pirineus. Girona quedà de nou sota el poder dels àrabs; no obstant, una treva establerta entre els dos exèrcits determinà la retirada dels àrabs a Tarragona, i Girona juntament amb tota la Marca Hispànica quedà definitivament lliure del jou musulmà.