Girona romana

Ptolomeu es refereix a Girona com una ciutat ibèrica del grup dels ausetans. Per la seva situació va arribar a ser un establiment romà de la Via Augusta. Plini parla dels “gerundencs” com un poble que forma part del convent jurídic de Tarraco. La ciutat era poc extensa, Prudenci la qualificà com la “parva Gerunda”, que literalment significa “la petita Girona”.

Algunes inscripcions citen personatges de la “republica gerundensis” que ocupaven càrrecs importants en l’administració de la província de Tarraco, com Gai Mari Ver, “flamen” (sacerdot) de la “Hispania Citerior”.

La ciutat tenia un recinte de muralles de planta triangular amb base sobre l’Onyar i vèrtex en la torre Gironella; es conserven tres portes: la Rufina, a la cara Sud a Sant Domènec; una al començament de la Força Vella, i una altra a la cara Nord, en l’entrada de la via romana, sota les torres medievals de Sobreportes.

En aquest perímetre romà de Girona podia viure-hi una població d’aproximadament tres mil habitants.

A la ciutat romana existien dos vies principals. La “Via Cardo” era la principal i seguia el traçat actual del carrer de la Força (tenint una porta a cada extrem de la muralla ) i la “Via  Decumanus” que de manera irregular comunicava la part més alta de la ciutat, prop de la Torre Gironella, amb la poterna, porta petita d’una fortificació, al costat del riu, és la torre que s’aprecia en el que, avui, és el carrer de les Ballesteries.

Entre la terminació de la Via Cardo i la porta de la Gàl·lia hi havia una plaça que correspon amb la que actualment hi ha el Palau de Justícia. Des d’allà s’originava una forta pujada que conduïa a la part més alta de l’altiplà, on avui s’hi troba la Catedral i llavors, un temple dedicat, pel que sembla, a Júpiter, Venus i Minerva.