Girona visigòtica

L’any 510 per qüestions de successió dinàstica a la mort del Rei Alaric, entrà per Girona un nombrós i fort exèrcit enviat pel rei visigòtic d’Itàlia per defensar els drets del seu nebot Amalaric, fill d’Alaric, contra Gesaleic, fill bastard d’Alaric.

Aquest exèrcit caigué sobre Barcelona, on estava Gesaleic, el qual va haver de fugir i buscar refugi entre els vàndals d’Àfrica.

Un temps després, desembarcà Gesaleic al Sud de França amb forts contingents africans i ajudat per alguns gots del Sud de la Gàl·lia penetrà a Catalunya, arribà a Girona i es dirigí a Barcelona; però els visigots d’Amalaric i les tropes dels gots italians que l’ajudaven derrotaren a les hosts de Gesaleic a la riba del riu Tordera, obligant-los a tornar de nou a la frontera.

La dominació visigòtica s’exercí a Girona des del segle V quan els gots substituïren la dominació dels romans de la Tarraconense i continuà fins a començaments del segle VIII.

Durant aquests segles Girona va tenir bisbes i civilment degué estar dirigida per un comte depenent del poder real visigòtic. Malgrat tot, continuaren vigents moltes de les lleis romanes que van ser incorporades en bona part al Forum Iodicorum o “Fur Jutge”, i la llengua llatina continuà prevalent sobre la dels invasors i sobre la dels naturals del país.

El Rei Recared oferí a l’església de Sant Feliu una corona que en temps de Vamba, el rebel Pau de Septimània se cenyí i que el mateix Vamba va restituir.

La seca, o casa de la moneda visigòtica, encunyà moneda fins l’any 714. S’encunyaren monedes d’or amb els noms de varis reis visigòtics, com Viteric(del 603 al 610), Sisenand (del 631 al 636), Khíntila (del 636 al 640), Ègica (del 687 al 701) i Vítiza (del 701 al 709), la qual cosa prova que Girona era una ciutat important.

Al voltant de l’any 714, la ciutat va ser sotmesa pels àrabs. Segons la tradició va ser alliberada per Carlemany l’any 785.

La ciutat adquirí importància amb la creació del bisbat de Girona en el segle V; va ser un important centre polític, com ho demostra el fet que Pau de Septimània, general rebel contra Vamba s’apoderés d’ella juntament amb Barcelona l’any 638.