Banyoles

Estany de Banyoles

Estany de Banyoles amb el Pirineu nevat al fons

Banyoles és una població que es caracteritza pel seu estany, i per les activitats esportives i de lleure que s’organitzen al voltant d’aquest. Bons exemples d’aquestes són els campionats de rem, natació o de triatló que s’hi organitzen cada any. Aquest fet va portar a que en les Olimpíades de Barcelona de l’any 1992 fos la seu de les competicions de rem.

L’origen de la població es formà a partir de l’any 812 en què uns monjos benedictins fundaren el Monestir de Sant Esteve després de l’entrada de Carlemany. Segons sembla l’origen del nom de la ciutat provindria del mot llatí Balneola fent referència a “lloc de banys” com en altres poblacions de toponímia similar com Bagnoles, Banyuls o Bagnoli del Trigno; totes elles relacionades amb embassaments o aigües termals.

L’Estany de Banyoles

Pesquera a l'estany de Banyoles

Pesqueres a l'Estany de Banyoles construïdes a partir del segle XIX fins a 1931

Aquest forma el sistema càrstic més gran de la Península Ibèrica, i com a tal aquest espai natural està reconegut a nivell internacional per vàries organitzacions com PEIN, RAMSAR i Life-Nature. Té un perímetre de 6,65 quilòmetres i una amplada màxima de 2.150 metres. La profunditat mitjana de 15 metres malgrat tenir un màxim de 132 metres.

L’estany s’omple principalment a través d’aqüífers subterrànies que provenen de les aigües que s’infiltren a l’Alta Garrotxa i circulen per un terreny calcari porós. En arribar a l’alçada de Banyoles hi ha un canvi per un sòl més impermeable provocant que les aigües aflorin a la superfície. Aquest procés es va començar a donar fa 250.000 anys, en l’època quaternària com a conseqüència de processos tectònics i càrstics.

També destaquen els colors verds i vermells de les aigües d’algunes de les llacunes del voltant, fruit de l’activitat microbiològica d’alguns bacteris fotosintètics que metabolitzen sofre, ferro i carbonats. Aquest és el cas de les aigües amb tonalitats sangonoses de l’estanyol de Can Cisó o de la Font Pudosa o de la Puda.

Art

Pintura Mural de la Pia Almoina de Banyoles

Pintura mural de la Pia Almoina dels segles XIII-XIV

A banda de l’estany, també trobem elements de gran interès cultural i valor artístic. Destaquen dins el monestir de Sant Esteve: l’orgue de Sant Esteve construït l’any 1758, és un dels més ben conservats i més antics juntament amb el de la Catedral de Girona i el de Castelló d’Empúries; l’Arca de Sant Martirià realitzada pel gremi d’argenters de Girona l’any 1413 per guardar les relíquies del sant. Ja dins de la vila trobem l’església de Santa Maria dels Turers que malgrat va ser edificada durant la segona meitat del segle X, ha patit nombroses reconstruccions i modificacions al llarg dels segles fent que hi puguem trobar elements dels estils romànic, gòtic i neoclàssic. Dins del palau de la Pia Almoina trobem unes interessants pintures murals gòtiques dels segles XIII i XIV.

Museus

L’oferta museística de la ciutat es centra en el Museu Darder i el Parc Neolític de la Draga que forma part del Museu Arqueològic Comarcal de Banyoles.

Museu Darder

Entrada al Museu Darder dedicat a la història natural

El Museu Darder fundat el 1916 per Francesc Darder com una col·lecció d’animals exòtics, és un dels més antics de les comarques gironines. Es troba situat en un edifici de finals del segle XIX a la plaça dels estudis i acull en l’actualitat més de 20.000 peces relacionades amb la història natural. Darrerament, també s’hi ha incorporat l’espai d’interpretació de l’estany.

El Museu Arqueològic Comarcal de Banyoles es troba situat a l’edifici de la Pia Almoina en la placeta de la Font. Es troba dividit en tres grans sales dedicades a la paleontologia, la prehistòria i la història. El museu avarca des de les restes fòssils trobades en els jaciments com les Pedreres de Cornellà de Terri, Els estanyols d’Incarcal o la Bòbila d’Ordis; la mandíbula del neandertal i restes arqueològiques de manufactura ibèrica, romana i tardo-romana.

Més informació:
Turisme a Banyoles
Museus de Banyoles