Hidrografia i Inudacions

Hidrografia:

Ter: Neix a Ulldeter, en els Pirineus Orientals, té un recorregut de 209 quilòmetres. Baixa pels abruptes relleus pirenaics fins a Camprodon, després travessa la Serra Caballera, pren la direcció Sud-Oest; i discorre des de Sant Pau de Segúries fins a Ripoll. Passa per Sant Quirze de Besora i segueix, a partir d’aquí, una direcció Nord-Sud. Origina uns amples meandres en les margues toves eocèniques, a la plana de Vic. Entre Sant Hipòlit de Voltregà i Manlleu gira bruscament cap a l’Est per dirigir-se cap a l’Empordà a través de la gola epigènica del massís de les Guilleries. En aquest tram es troben els embassaments de Sau (177 milions de m3) del que es deriva aigua per l’abastament de Barcelona, el de Susqueda (233 milions de m3) i el del Pasteral (2 milions de m3) a la sortida de la gola. Entra a la comarca del Gironès i passa per Girona, la qual li deu bona part de les seves inundacions. Pren la direcció Sur-Nord, s’encaixa de nou a Sant Julià de Ramis i finalment entra en el Baix Empordà en direcció Oest-Est per desembocar finalment a Torroella de Montgrí.

Güell: Afluent en el marge esquerre del riu Onyar, que desemboca a Girona, procedent d’Aiguaviva i rega el pla de Santa Eugènia, Salt, etc.

Galligants: Afluent del marge dret del riu Onyar, que neix a les carenes septentrionals de les Gavarres. Desemboca en el col·lector a Girona, entre la Força Vella i el monestir de Sant Pere de Galligants, prop del lloc on s’ajunten el riu Ter i l’Onyar. Rega la vall de Sant Daniel.

Onyar: Creua la ciutat de Girona de Nord a Sud, que la divideix en dues parts desiguals, la major de les quals, la més antiga, està a la riba dreta; i la menor, la més moderna, en continu creixement, situada tota en el pla i en el mencionat Mercadal, a la riba esquerra. L’Onyar recull dins de Girona, les aigües que provenen de la sèquia Monar o Condal, que provenen del Ter, que travessa el Mercadal i regava els horts que hi havia. Més al Nord s’hi uneixen les aigües del Güell al costat del Ferrocarril, i quasi enfront de la seva confluència amb aquest s’hi uneixen les del Galligans. A uns 300 metres, l’Onyar desemboca en el Ter, en el Barri de Pedret. Les inundacions de l’Onyar han fet molts estralls a la ciutat. S’ha procurat defensar-se dels seus perills i per altra part també embellir-lo. La Divisió Hidràulica del Pirineu Oriental, a petició de l’Ajuntament, va proposar quatre solucions basades en la desviació del curs del riu i del seu recorregut. Al final es va aprovar el projecte consistent en la construcció de sòlids murs laterals, les superfícies superiors dels quals van donar lloc a dues noves vies urbanes.

Inundacions:

Carrer de l’argenteria de Girona inundat 1962

Carrer de l’argenteria de Girona inundat el desembre de 1962, fotografia de José Buil

Els rius Ter, Onyar, Güell i Galligans històricament han competit amb la seva força destructora. En les inundacions, sovint, els ponts i les cases properes als rius eren arrossegades fins a la mar. A l’Edat Mitjana les inundacions tenien com a conseqüència una epidèmia o una gran mortalitat.

La primera inundació de la qual hi ha indicis és la de 1367. Aquesta s’endugué el pont de fusta del carrer de la Cort Reial. Van ser també molt greus les que la ciutat va patir el 1421, 1425 i 1445. En la de 1421 va quedar molt malmès el pont de pedra que existia a la meitat del carrer de Pedret. En la de 1425 les aigües van acabar d’enrunar aquell pont. En la de 1445, l’Onyar es va emportar un pont que hi havia en el portal anomenat de Bonaventura en el Mercadal i algunes cases del barri.

També van ser molt importants les inundacions de 1519, 1552, 1579 i 1599. En la inundació de 1599, l’Onyar destruí cinc cases i arribà a dotze pams d’alçada en el carrer de la Cort Reial. Al final del carrer de Pedret, existeix una làpida en la qual es fa constar que l’aigua va arribar deu pams per sobre del nivell del carrer. Cinc anys més tard, 1604, el Ter va trencar un tros de muralla i va fer caure el portal de la Barca.

En el segle XVII, les inundacions més importants les va patir la ciutat en els anys: 1617, 1623 i 1678. En la inundació de 1623, es parla d’unes mesures, propietat de l’Ajuntament, que estaven instal·lades en un local, a l’extrem de la plaça de les Cols, a la cantonada amb el carrer de l’Argenteria i de Besadó. Més tard aquelles mesures van ser instal·lades als baixos de l’actual Casa Consistorial, on van estar fins a mitjans del segle XIX. Actualment estan dipositades en el Museu.

Les majors inundacions registrades en el segle XVIII van ser les dels anys: 1716, 1732 i 1763. De la primera, 1716, quedava una casa en el carrer de Pedret, consistent en una làpida que la recordava. En la de 1732, la força de l’Onyar va destruir 8 cases i es va endur el pont de Sant Agustí que s’estava a punt d’acabar. Per altra banda, el Galligans destrueix una casa i part de la muralla. En la tercera, 1763, el nivell de les aigües va pujar molt, però afortunadament no va ocasionar grans desgràcies. Quedà el record d’aquesta última inundació, que s’anomenà de Santa Teresa pel fet d’haver succeït en el dia què se celebrava la festivitat d’aquesta santa.

En el segle XIX, el setembre de l’any 1843, va tenir lloc una de les més importants. A conseqüència del desbordament del Galligans, es va produir una gran inundació al barri de Sant Pere. La força de les aigües arranca l’angle Sud i Est del Monestir i l’enfonsa 22 pams, enruna varis edificis que s’havien construït sobre les voltes aixecades sobre el Galligans, aquells esfondraments i les aigües inundaren tot aquell barri, ocasionant més d’un centenar de morts i nombrosos danys en aquell sector.

Durant la primera meitat del segle XX, la més important va ser la del 18 d’Octubre de 1940. El Ter procedent de la comarca del Ripollès, a causa del desglaç dels Pirineus i les intenses pluges de llevant, segons els geòlegs, després d’inundar la plana de Vic causant grans estralls, entrà a la comarca del Gironès; i degut a la seva gran crescuda obstruí les sortides dels rius Onyar, Güell i Galligans, morint a Girona 8 persones, entre elles l’Alferes Huarte, en enrunar-se el pont que creuava el riu Güell entre la Devesa i la Ronda Ferran Puig, en intentar rescatar a altres persones infructuosament. També es va endur per endavant el pont de fusta que hi havia entre el carrer del Carme i la plaça del Mercat sobre el riu Onyar. Aquest pont reconstruït, porta el nom d’Alferes Huarte en record del seu gest heroic. Les aigües van arribar a més de 3 metres a la Devesa, i en alguns punts de la ciutat com la Rambla, Argenteria, Ballesteries, Cort Reial, etc. va arribar als 2 metres o més de nivell. En anys posteriors hi hagué altres inundacions, però no amb l’ímpetu i la destrucció d’aquesta.