El Falcó de Ramon Berenguer

 

Sepulcre de Ramon Berenguer II a la Catedral de Girona

Sepulcre de Ramon Berenguer II a la Catedral de Girona

Ramon Berenguer II, Cap d’Estopa, i Berenguer Ramon, el fratricida, eren germans i governaven tots dos alhora. S’alternaven el govern cada mig any. Un any per celebrar el traspàs de poder van decidir fer una cacera.

Al cap d’una estona d’haver començat a caçar Berenguer Ramon va fer dir al seu germà que ja havia caçat dues aus i se n’anava a portar-les a la seva dona a Girona. Mentre es va quedar sol enmig d’un canyar amb el seu falcó que no parava de volar damunt d’ell quan de cop i volta es va posar damunt d’ell cobrint-lo amb les seves ales, com protegint-lo. Va ser llavors quan el compte Ramon Berenguer va ser atacat per una figura misteriosa armada amb un punyal. El falcó va fugir cap on estaven els altres cavallers fins aconseguir, amb els seus xisclets, que el seguissin fins el canyar on es trobava mort Ramon Berenguer.

Es va organitzar una comitiva cap a Girona i en presentar-se al germà del Cap d’Estopa, Berenguer Ramon, el falcó que no s’havia separat del seu amo es posà a xisclar de nou com acusant-lo de l’assassinat.

Els cavallers es varen donar compte que la seva capa estava tacada de sang.

Durant la cerimònia religiosa, el falcó del Cap d’Estopa no parava de volar damunt del cap de Berenguer Ramon.

Es va celebrar el judici a la Sala del Tinell del castell del Port de Barcelona. El vescomte Folch de Cardona va fer de jutge, atenent la demanda del Cap d’Estopa. Acabada l’acusació Folch de Cardona va demanar que s’obrissin les finestres i en aquestes que va aparèixer el falcó del difunt Ramon Berenguer i es va posar damunt del cap de Berenguer Ramon, li prengué amb les urpes la corona i la llençà a terra. El vescomte Folch de Cardona reptà i desafià al comte Berenguer Ramon davant la cort del rei de Castella per demanar-li comptes de la mort del seu germà amb un duel que Berenguer Ramon no podia refusar.

El dia del duel, al primer atac per part del vescomte Folch de Cardona, Berenguer Ramon va caure a terra vençut i el vescomte li va fer confessar la seva mort.

Berenguer Ramon va renunciar a la corona a favor del fill del Cap d’Estopa i se’n va anar a lluitar a les croades.

Incripció del sepulcre del comte Ramon Berenguer II, Cap d’Estopes (1053-1082) de la Catedral de Girona:

Inscripció en llatí posada pel rei Pere III l’any 1385: “In hoc tumulo iacet corpus illustris ac potentis viri domini Raymundi Berengarii Comitis Barchinonae filii domini Raymundi Berengarii Comitis Barchinonae qui Usaticos condidit. Hic propter multitudinem et densitatem crinium crisporum fruit dictus Cap d’Estopes qui vulnerato decessit nonas december in civitate Gerundae anno Domini MLXXXII et fuit sepultus in quoadam tumulo constructo foris in Sede iuxta portam. Et postmodum translatus per illustrissimum principem et dominum Dominum Petrum tertium Aragonum Regem ipsius comitis octavum neptem V die novembre anno Domini MCCCLXXXXV regnique sui quinquagesimo”

“En aquesta tomba jau el cos de l’il·lustre i poderós baró senyor Ramon Berenguer Comte de Barcelona, fill del senyor Ramon Berenguer Comte de Barcelona qui instituí els Usatges. Aquell a causa de la qualitat i densitat dels rínxols crespats fou anomenat cap d’Estopes, el qual ferit morí a la ciutat de Girona el cinc de desembre de l’any MLXXXII i fou sepultat en una tomba construïda en la present Seu a l’exterior al costat de la porta. I posteriorment traslladat per l’il·lustríssim princep i senyor en Pere tercer Rei d’Aragó, octau descendent del mateix comte el dia cinc de novembre de l’any del Senyor MCCCLXXXV i cinquantè del seu regnat.”