El Tarlà

Figura del Tarlà penjada d'una barra al final del carrer de l'Argenteria

El dia 28 d’agost, Sant Agustí, celebra la seva festa el barri de l’Argenteria de la ciutat de Girona. Avui ha perdut tota el seu color, però anys enrere estava posseïda de diverses notes típiques molt curioses. Cada any era nomenat un clavari que guardava la imatge del sant patró a casa seva i curava de l’organització de la festa. La vigília es feia una mena de processó que anava de casa del clavari fins a l’església de Sant Feliu, on era dipositada la imatge, portada processionalment. El seguici estava format per un gran nombre de veïns, presidits per una cobla. A la tarda, enmig del carrer, davant del veïnat i dalt d’un cadafal, era elegit un rei de la festa que rebia el nom curiós de Tarlà, o sia el de boig. Es feia l’elecció per concurs. Era elegit el que demostrava ésser més beneit o saber-ne fer millor el paper. Tenia per missió fer tantes bajanades com podia i comunicar l’alegria al veïnat durant tota la festa.

Gravat del Tarlà

Gravat del Tarlà

Era passejat triomfalment per tot  el barri dalt d’un carro i tractat com si fos una mena de rei o autoritat; com a distintiu de tal portava una bengala. El matí del dia del sant es celebrava una solemne festa religiosa, en sortint de la qual els pavordes i pavordesses del sant visitaven les cases dels veïns fent el llevant de la taula, o sia captant per cobrir les despeses de la festa. A la tarda es feia una fontada que rebia el nom de feixina, nom aplicat també a les fontades fetes per altres barris de la mateixa ciutat. De retorn al lloc on s’anava a berenar es feia una ballada de sardanes. El Tarlà assistia a totes les gresques i procurava, com hem dit anteriorment, fer el màxim nombre possibles d’excentricitats i estranyeses per fer riure el veïnat.

El personatge vestia de manera grotesca, amb barret bicorne, del qual penjaven borles i flocs, i amb robes llampants, de què es destacaven galons lluents, cintes i bandes que tractaven d’imprimir-li caràcter de dignitat, segons la visió popular. Era de rigor que, durant la feixina, es guarnís amb brancatge, fullaraca i verdor que el feien assemblar força al maiet i d’altres personatges o reis de per riure amb els quals és força probable que degué estar emparentat originàriament.

El Tarlà anava sempre acompanyat d’un tabaler que li feia com d’escorta i anunciava el seu pas a cops de tabal. L’elecció d’aquest personatge fa molts anys que ha caigut en desús. Ha estat substituït per un ninot de palla vestit segons la moda de les darreries del segle XVIII, que es penja agafat de mans en una barra entravessada de part a part del carrer a l’alçada del primer pis de la casa del clavari. Per mitjà d’unes cordes es fa voltar la barra, i així el ninot dóna una volta de campana. Al peu del personatge hi ha encara el famós tabal que repic mentre aquell giravolta. El ninot és avui més conegut pel nom deXato que per l’antic Tarlà. Sembla que aquest nou qualificatiu ha estat pres del darrer individu que va fer aquest trist paper. La mainada acudeix en gran tropell a veure giravoltar el ninot i crida amb una tona pròpia: Viva el Xato! Fa uns anys que ha deixat de fer-se la part profana i espectacular de la festa; aquesta es limita només a la part religiosa.

Bandera del Tarlà a la Rambla

Bandera del Tarlà a la Rambla

Per les festes de la Mercè celebrades a Barcelona l’any 1902, els veïns de l’Argenteria de Girona hi van enviar el Tarlà, al qual fou concedit un premi. Fou hoste del carrer de l’Argenteria de Barcelona i va restar penjat entre dos balcons durant totes les festes.

Segons el senyor Enric Claudi Girbal, cronista de la ciutat, el Tarlà fou importat a Girona per uns figuerencs vers l’any 1840. La tradició diu que durant una pesta mot terrible, de les moltes que ha sofert la ciutat, el carrer de l’Argenteria fou un dels més perjudicats, i per tal d’aïllar-lo i deixar-lo en quarantena, segons costum d’aquells temps, fou tancat per cada cap amb un encanyissat. Un veí molt alegre, a fi d’elevar l’esperit del veïnat durant aquells dies tristos i d’angoixa, es lliurà a fer beneiteries que van alegrar i fer riure la gent. En record del cas els anys següents, per la festa del carrer, fou repetida la broma, substituint l’actor de la gresca per un ninot. En memòria de la tanca de canyes que tapava el carrer pels dos extrems, els pavordes repartien canyes verdes als veïns, perquè poguessin enramar les façanes i les entrades de llurs cases.

L’elecció del Tarlà recorda les antigues festes dels boigs, que tanta importància havien tingut en l’Edat Mitjana. El seu origen és sens dubte, que també havia reculat i està lligat estretament amb la festa del bisbetó, que també havia tingut gran importància a Girona al traspàs d’autoritat, propi de les festes d’Innocents i Carnestoltes.

El Tarlà és presentat a la mainada com a personatge de la por; així, quan no fan bondat, hom els amenaça amb fer-los agafar pel Tarlà de casa la vila. Aquesta amenaça infantil és coneguda per tot l’Empordà, fet que porta a suposar si en temps reculats el costum no havia estat estès a altres poblacions on avui no es practica.