L’error de Sant Narcís

Sant Narcís, nom que deriva etimològicament del grec Nàrkisos, de Narke, que significa gust o sabor. Hi ha constància que Sant Narcís era bisbe de Jerusalem i que morí l’any 212. A ell se li atribueix el fet que la celebració pasqual es faci en diumenge.

Contradictòriament, la tradició també fixa les primeres notícies de Sant Narcís de Girona, també bisbe, en el segle IV a la ciutat d’Augsburg, on hi hagués la famosa conversió d’Afra i part de la seva familia i criades. Es considera que el bisbe Narcís arriba a Girona a l’entorn de l’any 304, i que cap al 307 té lloc el seu martiri. Aquest martiri va tenir lloc mentre celebrava missa amb el diaca Fèlix, no el sant al que està dedicat l’església, en que amdós van ser atacats i morts.

Tot i ser el patró de Girona i creure’s històricament que va ser el primer bisbe de la ciutat cal destacar que era totalment desconegut fins l’any 1000. En l’any 1002 hi ha la primera referència de les relíquies de Sant Narcís a Girona en una butlla del papa Silvestre. L’historiador i mossèn Josep Maria Marquès assenyalà que tot plegat pot ser degut a un error per la semblança en llatí entre les abreviatures Hier(usalem) i Ier(unda). La veneració al sant no s’estén fins al final del segle XIII i al XIV s’atribueix la llegenda de foragitar les tropes franceses. La Santa Seu el feia patró de la diòcesi el 1868.