Monestir de Sant Daniel

El monestir benedictí de Sant Daniel és el resultat de les moltes reformes que ha sofert al llarg del temps la inicial església romànica del segle XII. Posteriorment, al segle XIII es completà l’església amb la incorporació dels altars de Santa Maria, Sant Gil, Santa Margarida i Sant Benet.

Damunt la planta de creu grega del monestir s’hi aixeca una cúpula al centre. La façana oest del monestir es va ampliar, i l’any 1453 es va substituir la porta que hi havia per una de gòtica. Els capitell que hi ha en el claustre del segle XIII es troben decorats per motius vegetals. Sota l’altar s’hi troba una cripta que contenia el sarcòfag amb les restes de Sant Daniel que foren portades des d’Arles de Provença. Aquest sarcòfag en l’actualitat es troba emplaçat al fons del creuer. Durant el segle XVIII es va restaurar l’absis principal.

Les dependències contigües a l’església consten de la casa de la infermeria (1206), celler, dormitoris per a la comunitat, sales comunes, porxos, la casa del clergue; és a dir, tot allò necessari per a la vida comunitària.

Les últimes reformes del monestir es dugueren a terme l’any 1960 en que es suprimiren els altars laterals i es restaurà l’església.

Història del Monestir

El monestir de Sant Daniel ha albergat una comunitat de monges benedictines durant prop dels mil anys de la seva història.

Tot i que inicialment constava només d’una església que pertanyia al bisbat de Girona, l’any 1015 aquesta fou venuda pel bisbe Pere a la seva germana Ermessenda de Carcasona, comtessa de Barcelona; ja que aquest necessitava diners per a la rehabilitació de la coberta de la catedral preromànica. A la mort del comte Ramon Borrell, la comtessa va decidir construir-hi un monestir femení. Ermessenda i el nou comte Berenguer Ramon I van donar a aquesta els mateixos drets que la resta de les seves propietats. Des d’aquell moment s’hi instal·la la comunitat de monges amb una abadessa al capdavant.

Durant els segles XI, XII i XIII el monestir s’enriquí amb les dots de les noves monges i les donacions de l’aristocràcia gironina. Tanmateix, moltes d’aquestes possessions es varen perdre amb la desamortització de 1835. El monestir també es mantingué fins al segle XIX de les rendes que recaptava un batlle que l’administrava econòmicament.

Al monestir hi han viscut sempre entre una desena i vintena de monges. L’església de Sant Daniel també era la parròquia on oïen missa i rebien els sagraments la vintena de famílies que vivien a la vall al segles XIV-XV.

En el monestir es conserva un arxiu amb documents que es remunten fins al segle XI.

Direcció:
Carrer de les Monges, 2 17007 Girona
Telèfon: 972.201.241
Web: http://www.santdaniel.com/