Cases de l’Onyar
Des de qualsevol dels ponts que creuen Girona, des del Pont de Pedra fins al Pont de Sant Feliu, es pot contemplar la imatge més típica de les façanes de les cases de l’Onyar. Aquestes cases que es caracteritzen pels seus colors terrosos, cremes, rosats i grocs; foren construïdes sobre les restes de l’antiga muralla fluvial des del segle XVII al XX. L’any 1983 van ser restaurades pels arquitectes Josep Fuses i Joan M. Viader.
Col·legiata de Sant Fèlix
Aquest temple construït entre els segles XIII i XVII conté les restes de Sant Fèlix i Sant Narcís, patró de la ciutat. Va ser construïda sobre les restes d’un cementiri paleocristià. Es poden apreciar en l’edifici els diferents estils arquitectònics correspon ents als períodes en que va ser construïda: Romànic, Gòtic, Barroc i Neoclàssic.
Banys Àrabs
Evocant amb el seu estil i nom a les construccions orientals, aquest singular edifici romànic del segles XII i XIII consta de diverses cambres on antigament hi havia unes termes amb aigües a diferents temperatures anomenades frigidarium, tepidarium i caldarium, al·ludint respectivament a les temperatures freda, temprada i calenta.
Monestir de Sant Pere dels Galligans
Aquest edifici situat a la plaça de Santa Llúcia conté el Museu d’Arqueologia de Catalunya. Aquesta notable església romànica del segle XII va pertànyer als frares benedictins. Destaquen en aquest edifici la imponent rosassa de la façana, el claustre d’aquesta època que es conserva en l’interior i el campanar octagonal en el seu extrem nord.
Església de Sant Nicolau
Davant del Monestir de Sant Pere dels Galligans, trobem l’església de Sant Nicolau del segle XII, d’estil romànic i formada per una única nau i tres absidioles disposades en forma de trèvol. Va ser edificada al costat del cementiri per tal de donar el servei parroquial que anava a càrrec del monastir. El seu interior només es pot visitar durant l’exposició Girona, Temps de Flors.
Pia Almoina
Ocupa el lateral sud de la plaça de la Catedral. L’edifici del segle XIV, d’estil gòtic civil català és una de les construccions més notables de Girona. Durant l’edat mitjana aquest edifici tenia funcions de beneficència. Al segle XVIII l’edifici va ser adquirit per particulars, va ser una escola i després se li va afegir una capella neoclàssica sota la torre central a mitjans del segle XIX. Actualment és la seu del Col·legi d’Arquitectes.
Catedral de Santa Maria
Aquesta constitueix l’edifici més emblemàtic i característic de la ciutat per la seva harmònica mescla dels estils arquitectònics Romànic, Gòtic i Barroc. Es caracteritza per la seva imponent façana Barroca precedida per la monumental escalinata. La seva nau és coneguda per ser la més ampla del Gòtic europeu i la segona més ampla del món cristià després de la de la Basílica de Sant Pere del Vaticà.
Plaça de Sant Domènec – Les Àligues
En el costat nord d’aquesta àmplia plaça es troba l’edifici renaixentista del segle XVI de les Àligues. El nom prové del símbol de la dinastia dels Habsburg, l’àguila bicèfala, que es troba esculpida en la façana. Actualment acull el rectorat de la Universitat de Girona. En aquesta mateixa plaça, també podem trobar Convent de Sant Domènec del segle XIII, fundat per una comunitat dominica.
Pujada de Sant Domènec – Palau dels Agullana
Aquest carrer escalonat conté un conjunt urbà de gran valor artístic i històric en trobar-s’hi el renaixentista Palau de Caramany del segle XVI, el Palau dels Agullana d’estil gòtic-renaixentista i l’església de Sant Martí Sacosta d’estils barroc i neoclàssic. Per la seva singular disposició també és un dels enclaus més característics i pintorescs que té la ciutat.
Call jueu i Centre Bonastruc ça Porta
Aquest conjunt de carrers d’origen medieval van allotjar la comunitat jueva de Girona que va arribar a tenir una població d’un miler de persones i en la qual va néixer l’Escola Cabalística de Girona. És un dels calls més ben conservats d’Europa. Allotja el Museu d’Història dels Jueus a Catalunya i el Centre Bonsatruc Ça Porta dedicats a la divulgació de la cultura hebrea a Catalunya.
