Monestir de Sant Pere de Galligans


Monestir de Sant Pere dels Galligans

Vista del Monestir de Sant Pere dels Galligans des del passeig arqueològic

El monestir benedictí de Sant Pere de Galligans és un dels més notables exemplars del romànic català. Està situat en la plaça de Santa Llúcia. En aquest mateixa plaça, a la dreta de Sant Pere, hi ha una altre remarcable edifici romànic, l’església de Sant Nicolau i davant l’Hospital dels Capellans.

Hi ha documentació que fa referència a Sant Pere de Galligans des del segle X. De la construcció pre-romànica que pogués haver, no queda quasi res i el conjunt és del segle XII, encara que la portalada sembla anterior.

L’església degué iniciar-se cap el 1131, data en que Ramon Berenguer “el Gran” va llegà un important donatiu per sufragar les obres. És de planta basilical amb tres naus i un creuer. La planta és molt original, està orientada d’Oest a Est i té 46 metres de llargada (amb el gruix de les parets incloses) per 19,80 metres d’ample i 28,4 metres en el creuer.

Les naus estan separades per pilastres que sostenen arcs semicirculars.  La nau central té una volta de canó amb quatre arcs torals sostinguts damunt columnes adossades als pilars i, les laterals molt més baixes, tenen coberta de quart de cercle. Damunt el centre del creuer s’aixeca un cimbori octogonal i damunt el seu extrem nord el campanar.

Té un absis central i dues absidioles  a cada costat. Les dos del costat de l’Evangeli, una està orientada igual que les anteriors i l’altra al nord. Aquesta disimetria del creuer fa pensar en l’aprofitament d’estructures anteriors cruciformes.

La decoració interior de l’església està centrada en els capitells de les columnes adossades a la nau central, magnifiques obres escultòriques on conflueixen influències clàssiques, carolíngies i orientals. Els de la capçalera semblen posteriors i la seva escultura enllaça amb la del mestre Cabestany.

La porta principal, en la façana d’occident, està formada per cinc arcs en gradació sostinguts, alternament, dos d’ells per columnes estriades o elipsoidals i tres damunt el mateix mur que actua com a pilar. Les bases recorden perfils califals i els capitells estan decorats amb animals mítics i estilitzacions vegetals. Els tres arcs exteriors estan esculpits amb motius ornamentals de rosetes, geomètrics i llaceries.

Rossasa i entrada principal al Monestir de Sant Pere dels Galligans

Rossasa i entrada principal al Monestir de Sant Pere dels Galligans

Damunt la porta hi ha una rosassa de quasi tres metres i mig de diàmetre emmarcada per tres cercles esculturals. Té vuit arcs i entre ells hi ha columnes vuitavades amb un capitell en cada extrem excepte en una que degué ser restaurada en època antiga i només en té un d’època posterior als restants. Al llarg dels arcs de la part superior de la peça hi h una inscripció en llatí que diu: “Que tots coneixin que Pere va fer la finestra”. S’exposa una reproducció en l’absidiola encarada al nord.

Els murs laterals de la nau central tenen quatre finestres de mig punt i damunt hi ha una filera d’arquets llombards.

Damunt les absidioles del costat de l’Evangeli s’aixeca la torre-campanar de tres pisos amb l’interior de planta quadrangular i les dos superiors octogonals, amb una curiosa solució per enllaçar les dues parts. Té finestres semicirculars sostingudes per tosques columnetes cilíndriques, per damunt de les qual corre un cordó d’arquets cegats. És molt notable una escala helizoidal que hi ha en el seu interior.

Adossat al mur Sud de l’església s’hi va construir el claustre de planta més o menys rectangular. Els angles que emmarquen el petit pati central estan formats per pilars i la columnata entre ells és doble amb un grup de cinc columnes en el centre de cada costat. Les quatre galeries estan cobertes per voltes de quart de cercle. Alguns dels capitells estan decorats amb temes figurats presos del Nou Testament: Naixement, Adoració, Fugida d’Egipte. Altres capitells presenten motius de la vida de l’època: un bisbe oficiant, un guerrer, ballarines… Altres són decoratius d’estructura coríntia.

En la part alta dels murs interiors del pati hi ha una cornisa de petits arcs semicirculars sostinguts per caps esculturats o grups de flors.

La galeria Nord del claustre, la primera que es va construir, estava acabada abans de 1154 i l’última, l’est, als voltants de 1190 per la seva semblança amb el claustre de Sant Cugat del Vallès.

En el 1809 els francesos van enderrocar la part superior de la torre que va haver-se de construir de nou.

En el 1885 va ser suprimit el monestir, els monjos van abandonar l’abadia i l’església va passar a dependre de la Col·legiata de Sant Fèlix.

Actualment, acull el Museu d’Arqueologia de Catalunya.

Direcció:
Plaça de Santa Llúcia, s/n 
17007  Girona
Telèfon: 972.202.632
Fax: 972.210.454
Correu electrònic : macgirona.cultura@gencat.cat
Web: http://www.mac.cat/cat/Seus/Girona