Col·legiata de Sant Fèlix

Col·legiata de Sant Fèlix

Campanar i façana principal de la col·legiata de Sant Feliu

Aquesta església es troba edificada en una prominència del turó damunt la que s’estén la major part de la ciutat i en el mateix lloc del cementiri dels primers cristians gironins on, segons la tradició, van ser enterrats després del seu martiri Sant Fèlix i Sant Narcís. Quan els àrabs van entrar a Girona i van convertir la catedral en mesquita, el bisbe i el Capítol van trobar refugi a Sant Fèlix fins l’entrada dels francs llibertadors.

La substitució del temple antic es va donar al 1313 començant la fàbrica gòtica actual, la direcció de la qual va quedar encomanada a Arnau Estany. La construcció va patir no poques interrupcions a causa de les guerres i el Capítol es va veure obligat a fortificar l’església i a enderrocar al 1374 uns claustres que s’havien aixecat en la part sud. Va ser acabada al 1392 i és un edifici gòtic en les seves parts altes i romànic en les inferiors. D’aquest últim estil es conserven els pilars quadrangulars i els arcs de mig punt de separació de les naus, el braç esquerra del creuer amb volta de canó seguit i els absis del costat de l’Epístola.

Plànol planta Església de Sant Feliu

Plànol de la planta de la Col·legiata de Sant Feliu

La part gòtica trifàsi de petites finestres i voltes de creuer senzill, fa que el seu conjunt sigui original i d’una gran bellesa. L’altar major està dedicat a la Verge Maria i el retaule pintat que el forma pertany a l’ordre gòtic i està magníficament adornat amb delicades escultures sobresortint els dosserets que alberguen la imatge de la Verge, que ocupa el centre i, les de Sant Fèlix i Sant Narcís.

Damunt la taula de l’altar es veu el sepulcre de Sant Fèlix que amida 2,20 metres de llarg per 0,85 metres d’ample. En el frontal d’aquest, pintat a l’oli hi ha esculpides vuit escenes bíbliques, essent completament llises les tres cares restants. En altres temps aquest sepulcre havia estat col·locat darrera de l’altar major, d’on al 1607 es va traslladar a la columna de l’Epístola, en la part que mira a l’altar major, segons la inscripció que allí hi havia i, finalment l’abat Rigall i el Capítol van canviar de nou el sepulcre al juliol de 1779 portant-lo a l’altar major i col·locant en el mateix el cap del Sant en el dia de la seva octava  (8 d’agost de 1801). És possible que aquest sepulcre fos el mateix descobert pel compte de Besalú i bisbe de Girona, Miró, a l’últim terç del segle X. En les parets del presbiteri es poden admirar set sepulcres anteriors al segle V. El primer sarcòfag romà pagà de marbre blanc, està encastat en la paret del costat de l’Epístola. La seva composició és una al·legoria de la Nit representada per Plutó i tirada per dos cavalls fugint davant del cor de les Hores i les Gràcies amb Mercuri al davant precedeixen a l’Aurora. Sota d’aquest sarcòfag n’hi ha un altre de marbre blanc, romà cristià, que només presenta el frontal esculturat, doncs la resta de la caixa queda dins la paret, i conté les següents representacions figurades: en el centre un orant entre dos personatges, a la dreta la presó de Sant Pere o de Moisès i, a l’esquerra Jesús guarint al cec de naixement i entre ells requadres adornats amb estrigilies. Més proper a l’altar, un tercer sarcòfag romà cristià de marbre blanc, encastat com l’anterior i a la mateixa alçada que el pagà, presenta en cada extrem del frontal esculpit la figura del Bon Pastor en actitud contraposada i amb simetria per la identitat del dibuix. Un sarcòfag romà cristià es veu encastat damunt de l’anterior. La seva composició està formada per set assumptes bíblics que a partir de l’espectador són la presó de Sant Pere o Moisès, el guariment del paralític, el miracle de Canà, la multiplicació dels pans i els peixos, la curació del cec de naixement, la predicció de Jesús de la negació de Sant Pere i el miracle de Moisès al fer brollar aigua de la roca amb la seva vara. Del costat de l’Evangeli, hi ha un sarcòfag romà cristià de marbre blanc amb vuit assumptes bíblics esculpits distribuïts a ambdós costats d’una figura d’una dona orant. En la paret del presbiteri, en el mateix costat que l’anterior i, entre la porta de la sagristia i la reixa que tanca el presbiteri, hi ha un altre sarcòfag que representa una cacera de set lleons, dos mascles, dues femelles i tres cadells que es barallen amb set caçadors a cavall i cinc a peu. La seva posició és bona i el seu dibuix correcte.

Damunt d’aquest sarcòfag n’hi ha un altre de marbre blanc, romà cristià, que és un dels més interessants que posseeix l’arqueologia cristiana i sens dubte el més notable de quants es conserven a Catalunya. Les escultures del seu frontal es troben distribuïdes en cinc grups amb la història de Susanna. Els que representen a Susanna acusada pels ancians i a la mateixa salvada per Daniel són completament nous en la iconografia cristiana dels primers temps i encara estan tractats d’una forma peculiar. En la taula de l’altar de Santa Afra, a l’esquerra del presbiteri, es conserva el primitiu sepulcre de Sant Narcís, del 1328, que va guardà el cos del Sant fins al 1792 que es va traslladar al lloc actual. La seva cara principal està repartida en cinc quadres separats per arcs ogivals on figuren diferents passatges de la vida del Sant, sent especialment curiosos aquell en que Sant Narcís diu missa de cara al poble i el de Santa Afra i dues criades rebent el baptisme per immersió.

En la part nord de l’església està la capella de Sant Narcís, patró de Girona. Va posar la primera pedra el Bisbe Lorençana al 1782. Les parets són de diaspre de diversos colors extrets de la muntanya de Sant Miquel i les voltes estan decorades amb una pintura al fresc del pintor català Tramullas, representant el martiri del Sant i una al·legoria del cel. Sota d’un massís arc semi-circular, sostingut per unes pilastres toscanes, s’aixeca l’altar major en el centre del qual descansa el sepulcre de Sant Narcís de marbre recobert per una planxa de plata cisellada per Josep Puig. Damunt les portes laterals poden veure’s varies banderes i trofeus de guerra guanyats durant el Setges de 1808 i 1809. Adossat al mur de la dreta de la nau central es va construir un monument de marbre que guarda les restes del general Álvarez de Castro.

El campanar pertany a l’estil ogival i consta de tres pisos damunt d’una sòlida torre octogonal bellament adornada amb finestres calades i rematat per nou agulles dentegades. Al 1368 es va posar la primera pedra de mà del bisbe Iñigo de Volterra i al 1398 es va acabar, després de moltes vicissituds, d’acord amb els plànols de Pere Sacoma.

Al 1581 un llamp va trencar l’agulla central que el coronava.

En els arxius es poden admirar una Bíblia del segle XV i un còdex amb les homilies del Venerable Beda, les seves pintures carolíngies el situen al segle X.

Direcció:
Plaça Sant Fèlix, 29
 17004 Girona
Telèfon: 972.201.407