Museu Capitular – Tresor de la Catedral de Girona

Museu dedicat a les relíquies i objectes de valor acumulats pel Capítol de la Catedral de Girona. Es poden contemplar col·leccions dedicades a l’art sacre, objectes litúrgics i obres d’orfebreria.

Es troba en les tres primeres Sales Capitulars. El riquíssim Tresor està constituït per donacions de reis, bisbes, abats, canonges i altres donants, per restes de retaules i per altres objectes de culte reunits durant més d’un mil·leni.

D’entre les valuoses peces sobresurt la “Creu dels Esmalts” notable joia del segle XIV obra atribuïda per uns a Berneç i segons altres a Andreu. El nom es deu a la gran quantitat d’esmalts que té. Hi ha representacions del Naixement, l’Adoració dels Reis, l’Ascensió i la Vinguda de l’Esperit Sant. Hi ha figures de sants, àngels i altres escenes. Té un bonic crucifix en l’anvers del Pantocrator.

Hi trobem també l’arqueta àrab del segle X de Hixem II. És de plata amb ornamentacions de palmetes que arrenquen de la mateixa tija. Té un valor artístic i històric important i es considera com l’exemplar més antic de l’orfebreria hispano-àrab.

Altres peces són calzes romànics de plom dels segles XII i XIII, una arqueta àrab de marfil del segle XIII, un reliquiari de la Vera-Cruz amb esmalts del segle XIV, uns evangelis del segle XIV, una Bíblia de Carles V, joia bibliogràfica donada pel rei de França al bisbe Dalmaci de Mur que conté un autògraf del mateix rei del segle XVI.

BEATUS

El Beatus o Llibre de l’Apocalipsi, escrit pel Beat de Liébana contra l’adopcionisme, còpia realitzada en el monestir de Tàvara (Zamora) al 975. Les miniatures són d’Eude, serva de Déu, i del prevere Emeteri. El color emprat proporciona una policromia impressionant influenciada pels estils mossàrab i bizantí i potser una mica persa, egipci i fins i tot indi. La seva escriptura és visigòtica i les miniatures són extremadament estilitzades amb àngels d’ales aguditzades i grans ulls. D’aquest exemplar, considerat com la còpia més important i perfecte, es va servir una editorial suïssa per imprimir un determinat nombre per a bibliòfils, biblioteques i universitats.

TAPÍS DE LA CREACIÓ

El Tapís de la Creació és una obra romànica del segle XI. És la més valuosa joia del Tresor. Mesura 4,15 metres d’ample per 3,65 metres d’alçada, encara que originalment tenia dimensions més amples doncs està retallat per la part inferior i pel costat dret. El dibuix està brodat damunt la tela i tot fa suposar que es va realitzar en la mateixa ciutat de Girona. La seva disposició és com segueix: en la part central un cercle gran dividit en 8 franges convergents amb representacions de l’Esperit Sant en forma de colom, àngels de la llum i de les tenebres, separació de les aigües de la terra, creació del sol i de les estrelles i la lluna, creació de les aus, peixos i resta d’animals i per acabar, Adam i Eva.

En el centre de l’esmentat cercle, un altre menor i concèntric talla les franges convergents i rodeja la figura del Pantocràtor en actitud de beneir amb la mà dreta, sostenint amb l’altra mà un llibre obert amb aquesta inscripció: S(AN) C(TUS) D(EV)S. REX FORTIS

En els quatre angles exteriors apareixen figurats els quatre vents:Septentrion (nord), Subsolanus (llevant), Cephirus (ponent) i Auster(migdia).

A les sanefes exteriors, que es troben senceres, en compartiments, s’observen personatges amb túniques curtes, Samsó, l’any simbolitzat per una figura barbuda, al·legories dels mesos amb treballs agrícoles propis de la iconografia romànica i, en els angles les estacions de l’any.

En les franges desaparegudes hi havia escenes de la Invenció de la Santa Creu i els quatre rius del Paradís dels que només queda el Geró.

El tapís representa una espècie de síntesi cosmogònica medieval influenciada per cert aire hel·lenístic. És una obra de gran valor única en el món.

Direcció:
Plaça de la Catedral, s/n 17004 Girona
Telèfon: 972.214.426
Fax: 972.215.814
Web: www.catedraldegirona.org