Girona i les Sardanes

La sardana és una dansa popular catalana i el ball nacional de Catalunya. Presents a tot arreu del territori català, les sardanes potser són hereves de les danses ibèriques, alguns fins i tot li atribueixen orígens grecs; tanmateix no hi ha dubte del seu parentesc amb les danses sardes, de les quals prengué la forma i denominació actuals. Abans, hi havia dos versions, llargacurta segons la seva duració; encara que avui en dia aquesta denominació ja ha desaparegut completament en favor de la primera d’aquestes. La melodia comença amb una breu introducció o introit dut a terme pel flaviol, per llavors donar entrada a la resta dels instruments de la banda o cobla.

La rotllana de la sardana està formada per un nombre indeterminat d’homes i dones alternats que es donen la mà i compten compassos per tal de concloure la peça en el mateix moment. Primer es donen passos breus; i que seguits d’un contrapunt musical, entren els passos llargs més vius. Un cop acabada la música, els sardanistes apropen les seves mans al centre de la rotllana. Aquesta és una dansa oberta a tothom, i qualsevol persona d’aquí o de fora que s’hi vulgui unir, sàpiga marcar els passos o no, en principi es benvinguda. Només cal que s’introdueixi a la rotllana per l’esquerra d’un home per tal de no separar-lo de la seva parella femenina, que s’ubica a la seva dreta.

Una cobla sardanista està formada normalment per onze músics i dotze instruments. El motiu pel qual se dona aquesta discordança és que el qui toca el flaviol, una mena de flauta popular de la introducció també toca el tamborí. La resta dels instruments participants són dos tibles, dos tenores, dos trompetes, un fiscorn, un trombó i un contrabaix, que constitueix l’únic element de corda.

La ciutat de Girona sempre ha estat lligada a la dansa més popular de Catalunya: la sardana. Una bona mostra d’això és el fet que l’any 1960 va ser nomenada primera Ciutat Pubilla de la Sardana a Catalunya. L’any 1985 es va recordar aquest títol amb un monòlit dedicat a les ciutats pubilles de la sardana. Finalment, l’any 2002 es va commemorà el fet amb una escultura amb la inscripció “1960 Girona Ciutat Pubilla de la Sardana. 2002″ a la plaça de la Sardana al centre de la Devesa.

Girona també té dedicada una altra escultura als Jardins de la Devesa que reprodueix el bust del cel·lebre compositor Juli Garreta. Aquest bust de 1930 és obra de Joan Carrera i Dellunder, i va ser finançada per Francesc Cambó i Pau Casals per honrar aquest gran compositor de Sant Feliu de Guíxols. A part de les escultures, el nomenclàtor dels carrers evoca amb contundència la passió secular que les sardanes han despertat a Girona: el passeig de la Sardana i la plaça de la Sardana, al cor de la Devesa; la plaça de les Sardanes, al mig de Sant Daniel; i els carrers dedicats a diversos compositors de sardanes com Juli Garreta, l´Avi Xaxu, Vicenç Bou, Xavier Montsalvatge o Salvador Dabau.

Veure la llista completa de les sardanes dedicades.