Patrice Chaplin, La ciutat dels secrets (2007)

– Entrevista del Diari de Girona, del 18 de setembre del 2007:

La nova novel·la de Patrice Chaplin situa a la ciutat de Girona el secret del Sant Grial

Ciutats dels Secrets de Patrice Chaplin
Portada de l’edició anglesa de “La Ciutat dels Secrets”

La novel·lista anglesa Patrice Chaplin va presentar ahir a la Llibreria 22 de Girona l’edició catalana de City of Secrets, la seva última creació. A La ciutat dels secrets (acaba d´aparèixer en català i castellà a edicions de l’Andana/El andén), Chaplin situa l’amagatall del Sant Grial a Girona i narra el testimoni d’una dona que, per l’amor d’un home i una ciutat, descobreix l’enigma d’aquesta relíquia. Preguntada pels periodistes, l´escriptora va advertir, però, que el Sant Grial no és tant un objecte físic com un ritual que, fins fa no gaires anys, encara es practicava a la ciutat dels quatre rius.

El llibre juga constantment amb la ficció i l’autobiografia, ja que Chaplin va arribar als quinze anys a Girona i es va enamorar tant de la ciutat com d’un home, Josep Tarrés, al qual, segons ella, li fou encomanat per tradició familiar la custòdia del Sant Grial. Sóc una escriptora de ficció, va reconèixer, «però aquesta història i totes les evidències són fets reals». «Jo només sóc la missatgera. Vaig tenir la gran sort que se m’expliqués aquesta llegenda tan fantàstica i ho he fet el millor que he pogut a l’hora d’escriure-la», va prosseguir la novel·lista.

«De fet, el conjunt de la narració és propietat de cinc o sis persones que són d’aquesta ciutat», va dir una enigmàtica Chaplin, que amb la seva obra contribueix a engrandir el mite de la Girona monumental i els seus secrets i misteris, en el temps del turisme de Ryanair.

En el que es pot considerar un llibre de memòries, Patrice Chaplin hi explica la seva història d’amor i, sobretot, construeix un homenatge a Tarrés i els seus treballs per investigar la història cultural de Girona -concretament la del Call- i, en última instància, la seva vinculació amb la custòdia del secret del Sant Grial.

A La ciutat dels secrets, el Barri Vell de Girona es mostra amb tot el seu esplendor. El carrer de la Força, els Jardins de la Francesa, Cal Ros, Casa Marieta, Torre Gironella, l’Hotel Centre, la Residència Internacional o la Torre de Carlemany són alguns dels escenaris que fa servir l’escriptora per situar l’acció de la novel·la. «Res de la ciutat nova», puntualitza.

Preguntada per quina mena de secrets pot guardar la capital gironina, Chaplin ha assegurat que n’hi ha un munt. «Els que jo conec tenen a veure amb els rituals i amb els secrets entorn a la figura de l’abat Saunier», va dir la novel·lista britànica, que va posar com a exemple l’extraordinària semblança entre la desapareguda Torre Magdala de Girona i la torre que va construir l’abat francès a Rennes-le-Chateau.

«I els secrets de Girona també tenen a veure amb el món del judaisme», va assenyalar Chaplin, que llavors va parlar del Sant Grial i la societat secreta que en té la custòdia. «Jo no he vist mai el ritual del Sant Grial però entenc que persones com l’Umberto Eco i també una o dues persones d’aquí Girona l’hagin pogut presenciar», va comentar l’escriptora. Segons Chaplin, aquest ritual no tindria res a veure amb la cabalística, la maçoneria, l’alquímia o l’església catòlica.

Res a veure amb «El Codi da Vinci» «Això sí, aquest ritual s’ha fet aquí, a Girona, i l’abat Saunier -un personatge d´ `El Codi da Vinci´- hi era present», ha sentenciat. Arribat en aquest punt, la comparació del seu llibre amb el supervendes El Codi da Vinci de Dan Brown és inevitable. «Doncs no s’assemblen en absolut, no tenen res a veure», va afirmar l’escriptora. «Jo no parlo de la línia de consanguinitat de Crist, de si Jesús va ser crucificat o no, o si es va casar amb Maria Magdalena». «La meva història és més antiga encara, potser prové dels antics egipcis, o fins i tot dels antics sumeris», va dir.

Finalment, i tornant a temes més terrenals, Chaplin es va enorgullir que «les coses fonamentals» de la ciutat de Girona no hagin canviat des que ella hi va arribar l’any 1955, quan tot just tenia 15 anys. «La llum, l’atmosfera, les olors segueixen igual», ha enumerat, «tot i que els antics bars s’hagin convertit en llocs moderns i la globalització faci que ja no sigui una ciutat tan elitista».

Veure l’entrevista