Carles Rahola i Llorens (1881-1939)

Carles Rahola i Llorens

Retrat de Carles Rahola

Carles Rahola i Llorens va néixer a Cadaqués l’any 1881, encara que la seva família s’instal·là a Girona quan ell era petit. Va ser escriptor, publicista i historiador.

Col·laborà en publicacions i diaris catalans de caràcter republicà de l’època com “El Autonomista” que era dirigida pel seu germà Darius. Formà part del cercle d’intel·lectuals format per Xavier Montsalvatge, Prudenci Bertrana o Miquel de Palol que l’iniciaren en el món de la literatura.

El seus primers llibres foren  Pequeños ensayos (1905) en que fa un seguit de reflexions de caràcter filosòfic sobre la literatura i El llibre de l’August d’Alzina (1910). Dins de les seves publicacions destaquen els treballs següent: Guyau, el filòsof de la solidaritat humana (1909), En Ramon Muntaner. L’home. La crònica (1922) i Anatole France i la seva obra(1928). També realitzà col·laboracions en diferents enciclopèdies.

Mostra del seu arrelament en la societat i activitat cultural gironina és el fet que fou president de l’Ateneu gironí des de 1922.

També realitzà treballs sobre la història de la nostra ciutat. El primer en aquesta temàtica fou Girona en l’antiguitat (1922) de caràcter clarament divulgatiu. També dins d’aquesta mateixa temàtica escriví La dominació napoleònica a Girona (1922), Girona (1925), Visions històriques (1928), La ciutat de Girona (1929), Els emigrants polítics (1929), Ferran VI a Girona (1932), Vides històriques (1932), Proses històriques (1933), La pena de mort a Girona (1934), Amadeu I de Girona (1935) i Estudis napoleònics (1938).

Algunes de les seves obres foren dirigides cap a l’educació dels infants en diferents aspectes de formació cívica i cultural com Gerona y sus monumentos (1929), Vides modèliques (1932) i Antologia de prosistes i poetes catalans (1933).

Durant la seva vida també escriví el Breviari de la ciutadania (1933), llibre en que recull la seva ideologia republicana i catalanista de caire idealista i romàntic. Tan mateix, no milità mai en cap partit polític.

Monument a Carles Rahola

Monument a Carles Rahola a la Rambla

Va morir el 15 de març de 1939 en ser afusellat per la condemna de mort del tribunal militar que el jutjà després de l’entrada de les tropes nacionals a Girona.

En el monument en record a la seva vida i obra podem trobar la inscripció següent que fa al·lusió a la defensa de les llibertats, tolerància i compromís ideològic:

“Que no torni a aixecar-se el patíbul en el clos august de la noble i estimada Girona, ni en qualsevol altre indret del món.”