Rafael Masó i Valentí (1880-1935)

Rafael Masó i Valentí va néixer a Girona l’any 1880. L’any 1900 va començar la carrera d’Arquitectura. Va obtenir el títol d’arquitecte l’any 1906

Es va formar amb companys de promoció com Josep Maria Pericas i Josep Maria Jujol. Es formà en el Modernisme, però ja des del principi es veuen característiques del futur noucentisme. Recupera l’artesania de la ceràmica, la fusta, el vitrall i la forja i marca un estil arquitectònic propi

A banda de l’arquitectura també destaca literàriament. Sovintejà el cercle d’intelectuals i escriptors com Xavier Montsalvatge, Carles Rahola, Miquel de Palol i Prudenci Bertrana tot col·laborant en diverses publicacions. A Barcelona entra en contacte també amb Josep Carner, Jaume Bofill i Mates, Josep Maria López Picó i Emili Vallès. Masó escriu proses poètiques sobre el seu amor per a les petites coses, els costums familiars, i Girona i també articles d’opinió a la premsa. Rebé per la seva poesia premis en jocs florals i alguns poemes van ser inclosos a l’Almanac dels Noucentistes (1911).

Desenvolupà una important tasca cultural en la que cal destacar la col·laboració en la fundació de la societat Athenea.

Pel que fa a la seva activitat política, a través del seu amic Jaume Bofill, milità a les Joventuts Catalanistes de la Lliga. Tanmateix, no serà fins les eleccions municipals de 1920 en que entrà a la candidatura de la Lliga que guanyarà les eleccions a l’ajuntament de Girona. Rafael Masó entra a l’ajuntament com regidor amb l’objectiu de racionalitzar la política urbanística de la ciutat i millorar la dotació d’equipaments culturals.

Durant la dictadura de Primo de Rivera, Rafael Masó i altres regidors catalanistes foren empresonats. Sortí de la presó el gener de 1924 però rebé una sanció que l’incapacità per intervenir en obres oficials. Retornarà a l’ajuntament entre el febrer de 1930, quan cau Primo de Rivera i la proclamació de la República a l’abril de 1931.

També va ser arquitecte delegat de l’Institut d’Estudis Catalans pel Servei de Catalogació i Conservació de Monuments, corresponsal a Girona del Foment de les Arts Decoratives, acadèmic de la Real Academia de Bellas Artes de San Fernando i Membre de la Comissió Provincial de Monuments.

La seva activitat passà per la crisi del modernisme. Intenta trencar amb aquest passat immediat a través del neopopulisme i de les experiències d’avantguarda europees. S’interessà per l’arquitectura anglesa de Voysey i Mackintosh; així com la Sezesion vienesa de Hoffmann, Olbrich i Loos.

La seva arquitectura divideix en tres períodes:

  • El primer (1906-1911) en que pren un estil propi. Són els anys de la reforma del Mas El Soler, la farmàcia Masó, la Casa Batlle, la Farinera Teixidor, el magatzem Ensesa i les cases Salieti i Masó.

 

  • El segon període (1912-1922) comença en retornar del seu viatge de noces per Àustria i Alemanya, que reforça la seva actitud inicial de definir un estil propi. És el moment de les obres plenament noucentistes. Durant aquest segon període projecta les obres més importants de la seva carrera: l’edifici Athenea, les cases Cendra, Masramon, Ensesa, Cases i Teixidor, el garatge Callicó i la Casa Gispert Saüch.

 

  • El tercer període (1923-1935) reforça la idealització de Catalunya a través d’elements de la tradició com esgrafiats, columnes o terracottes. D’aquest període destaquen: La Econòmica Palafrugellense, les cases Cots i Colomer i les urbanitzacions Teixidor i S’Agaró. En aquesta etapa també demostra un interès creixent per l’estudi i la recuperació del patrimoni. Durant l’última etapa de la seva vida va ser president de la Demarcació del Col·legi d’Arquitectes.

Rafael Masó va morir a Girona l’any 1935, a l’edat de 55 anys.

Llegir més sobre el modernisme i l’obra de Rafael Masó.

Vídeo de l’any Masó