Santiago Sobrequés i Vidal (1911 – 1973)

Imatge de Santiago Sobrequés i Vidal

Santiago Sobrequés i Vidal, historiador gironí

Santiago Sobrequés i Vidal va néixer a Girona el 12 de setembre de 1911, en el sí d’una familia de professors.

Inicià els seus estudis a les Escoles Nacionals de Girona i posteriorment en l’Institut General Tècnic, on conegué Jaume Vicens i Vives; amb el qual mantingué una gran relació d’amistat i professional la resta de la seva vida. Posteriorment, anà a estudiar Dret i Filosofia i Lletres a la Universitat de Barcelona. Allí fou instruït entre altres per l’arqueòleg Pere Bosch i Gimpera.

En acabar els seus estudis unviersitaris l’any 1933, realità uns cursos de formació del professorat que li permeteren obtenir la plaça de Catedràtic de Geografia i Història de l’Institut de Terrassa. Durant aquest període s’inicià en la divulgació històrica en les revistes gironines: Avançada, L’Autonomista i Víctors. L’any 1937 deixà la seva tasca com a docent per anar a lluitar al front del Segre.

En acabar la guerra reprengué la seva tasca com a mestre d’institut primer a Màlaga i després a Figueres. El 1942, recuperà la Càtedra de Geografia i Història, amb la qual es traslladaria l’any següent a Girona. A partir de llavors, s’involucraria en la redacció de nombrosos llibres per a l’ensenyança de la història.

El 1946 participà en la creació de l’Instituto de Estudios Gerundenses. A través de la revista publicada per aquesta entitat tornaria a emprendre les seves recerques en el camp de la història de l’edat mitjana.

L’any 1950 es doctorà en història amb una tesi sobre el Cardenal Margarit sota la direcció del seu amic i professor Jaume Vicens i Vives. A partir de llavors combinà la seva tasca com a docent i director de l’institut (entre 1960 i 1969) amb una prolífica carrera com a investigador.

Aquests anys dedicats a la recerca li valgueren l’ingrés a la Real Academia de la Historia de Madrid (1957), a la Reial Acadèmia de les Bones Lletres de Barcelona (1962), la Societat Catalana d’Estudis Històrics (1969) i finalment a l’Institut d’Estudis Catalans (1970).

L’any 1969 deixà l’institut per donar classes d’Història Medieval al Col·legi Universitari de Girona (actual Universitat de Girona) i posteriorment també com a professor agregat a la Universitat Autònoma de Barcelona.

Tingué també un pes important en la societat gironina de l’època com a membre fundador del Cercle Artístic de Girona (1947), director del GEiEG (entre 1960 i 1965), accionista de la llibreria Les Voltes, promotor dels premi Prudenci Bertrana, impulsor d’Òmnium a Girona o membre de la Comissió de Monuments de Girona.

Destacà també com a articulista periodístic de publicacions i revistes com Presència, Destino, Los Sitios de Gerona (actual Diari de Girona), Revista de Girona o Serra d’Or.

Morí el 30 d’agost de 1973.

Entre les seves obres destaquen:

  • Hispania (1946)
  • Alfons el Franc (1954)
  • Jofre VIII de Rocabertí, señor de Peralada, y el ocaso de la Edad Media en el Alto Ampurdán (1955)
  • Els barons de Catalunya (1957)
  • Els grans comtes de Barcelona (1961)
  • El setge de la Força de Girona el 1462 (1962)
  • Guerra civil a l’Empordà (1963)
  • Els barons de Catalunya i el Compromís de Casp (1966)
  • La Guerra Civil catalana del segle XV (1973), juntament amb el seu fill Jaume Sobrequés i Callicó
  • Joan Margarit i Pau. La tràgica fi de l’edat mitjana a Catalunya (2006)
Més informació:
www.sobreques.com